El conseller Josep Huguet, en declaracions a El Punt, assenyala que les pors de privatització que les últimes setmanes s'han sentit en el món estudiantil i per part d'alguns professors universitaris com ara Ramon Franquesa, de la UB, i l'exrector de la UPC, Josep Ferrer, són una «bajanada» que només respon a una «visió conservadora». Tot i aquestes crítiques d'un exrector, en l'adaptació de la universitat catalana a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) sembla que govern i universitats no presenten fissures i fan pinya. Per Huguet, si ara no es fan els canvis necessaris sí que hi haurà una «autèntica privatització» de la universitat, ja que a la pràctica suposarà «perdre el tren de l'economia industrial» i de retruc el de l'estat del benestar. «La universitat té una gran responsabilitat social, i si no canviem el model actual ens quedarem a la cua del món», segons Huguet, per a qui parlar de perill de privatització és com cridar «el papus», que mai no arriba. Per Huguet, el pla de Bolonya és una decisió de la Unió Europea que s'«ha de complir» i presenta «aspectes complicats», tot i que per a Catalunya representa una «gran oportunitat» perquè, entre altres aspectes positius, «supera les barreres estatals i implanta un model de pedagogia diferent».

Pel conseller, l'adaptació de les carreres a l'EEES no pot ser un mer maquillatge, i per això cal que el procés es faci de manera gradual. Per al curs que ve, seran 35 les carreres que s'adaptaran a Europa, i encara quedaran dos cursos més, fins al 2010/2011, per acabar la transició. Amb l'arribada de les primeres carreres de grau adaptades a Europa, fins ara només hi havia els màsters, també ha augmentat l'oposició a la reforma. Per al dia 15 d'abril vinent, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans ha convocat un insòlit referèndum sobre el pla de Bolonya a la Universitat de Lleida.

Pel conseller, en aquests moments el percentatge que paga un estudiant per fer la carrera, entre un 15% i un 20%, és dels més baixos de tot Europa i «no passa res» si els preus dels màsters –és a dir, els estudis que poden fer els alumnes després del grau– són una mica més elevats. «Si no és així, no els podrem finançar», adverteix. La correcció per a l'augment de preus és establir beques salari, que per cert des que es va posar en marxa no s'han exhaurit, segons subratlla el conseller.

Huguet va tornar a insistir en la necessitat que el govern espanyol traspassi a la Generalitat la totalitat del sistema de beques universitàries. Aquesta setmana, l'executiu català ha anunciat la presentació d'un recurs d'incompetència al govern espanyol en aquesta matèria, atès que normativa estatal qualifica com a no territorialitzables les beques destinades a cursar estudis en una comunitat autònoma diferent a la del domicili familiar de l'estudiant, així com les beques destinades a alumnes de la UNED.