Una de les qüestions que hi ha sobre la taula al voltant del projecte urbanístic de les antigues casernes és la demanda veïnal de fer una reserva de pisos protegits als quals tinguin preferència els veïns del districte, i en un grau més de prioritat, els veïns del barri. Així, l'associació de veïns de Sant Andreu reclama que un 50% de l'habitatge protegit que es farà a les antigues casernes sigui per al districte, i dins d'aquest, que es guardi un 15% per a veïns del barri. Aquesta és la proposta de partida de l'entitat, si bé Genís Pascual assenyala que estan «oberts a parlar-ne» a l'hora de variar alguns dels percentatges.

Per a la regidora del districte de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, aquesta reserva d'habitatge protegit «passa per un acord de ciutat». El percentatge que es destini als veïns ha de seguir «criteris lògics», tenint en compte també que «no tots els barris de Barcelona són iguals», assenyala la regidora del districte.

Aquest gran pla urbanístic obre també possibilitats de trencar la separació física que ara existeix entre barris. «Aquest projecte és un gran impuls per ajudar a superar les fronteres que encara ara hi ha entre Sant Andreu i Trinitat Vella», destaca, en aquest sentit, Mumbrú.

Aquest estiu es començaran a aixecar 265 habitatges protegits, i abans d'acabar l'any es preveu que les grues posin fil a l'agulla als primers pisos socials qualificats com a habitatge dotacional que s'hi faran: 85 per a joves i 85 més per a gent gran. Seran el primer contingent del gruix del miler de pisos socials que es construiran a la zona de les antigues casernes de Sant Andreu. Un miler més seran a preu de mercat i començaran en una segona fase, ja que, segons la regidora del districte, Gemma Mumbrú, han volgut «donar prioritat» a la part d'acció pública que té aquest gran projecte urbanístic, que ha dissenyat l'arquitecte Manel Solà.

Pel que fa als equipaments, les obres de l'escola Eulàlia Bota ja estan en marxa, i han de permetre substituir els barracons el mes de setembre, o com a molt, al desembre. En aquesta zona també es farà un centre sociosanitari, que inclourà un centre de salut mental i un ambulatori, i es començaran a aixecar aquest 2008. Mumbrú va admetre que són edificis que «corren pressa», donant la raó així a les reclamacions veïnals, ja que és necessari que s'acabin com més aviat millor.

Altres equipaments que es troben en tràmit són una biblioteca, un centre social, una escola bressol i una residència per a gent gran. Per més endavant, i encara sense cap pas fet, hi ha un poliesportiu, un centre cívic i un «equipament de ciutat». Aquest últim podria ser l'Agència de Salut de Barcelona, que s'ha interessat per traslladar-se a la zona. També ha mostrat interès per instal·lar-s'hi l'ONG Intermón Oxfam.

PRESSA PELS EQUIPAMENTS
En la comissió de seguiment d'aquest projecte, diverses entitats del districte han fet sentir la necessitat de tenir a disposició «com més aviat millor» els equipaments projectats: «Tot va amb molt temps de retard, i és important que no es facin primer els habitatges i es deixin pel final de tot els equipaments», afirma Genís Pascual, de l'associació de veïns de Sant Andreu del Palomar, que indica que això ja ha passat en altres promocions urbanístiques del barri.

Pascual és crític amb què se cedeixin terrenys a equipaments de ciutat com ara el de l'Agència de Salut, i no es guardin, com hagués preferit, a futurs equipaments que el barri pugui necessitar, davant del fort creixement de població que experimentarà.

D'altra banda, una qüestió que el Consorci de la Zona Franca, que és la propietària dels terrenys de les antigues casernes, té pendent de desencallar és la fórmula d'arribar a un acord perquè deixin la zona la quinzena de famílies que encara viuen en els antics pisos de militars.