| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
divendres, 14 de març de 2008 > Anatomia, «quo vadis»?
La cinquena edició de vivisecció literària posa sobre la taula la manca de visió global i articulada dels problemes de la literatura catalana, i planteja un canvi de paradigmaVALÈRIA GAILLARD.
La cinquena edició d'Anatomia, que cada any fa una dissecció de la literatura catalana des de l'antic amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, s'ha dedicat aquest cop a fer «un balanç dels balanços». «El format sempre ha funcionat però volem veure com podem anar més enllà i analitzar de més a prop els temes que sempre van apareixent», argumentava ahir Teresa Fèrriz, directora de Lletra de la UOC, l'entitat que organitza l'acte amb la Institució de les Lletres Catalanes. Si altres anys hi havia una representació més fornida del sector (amb editors, traductors, llibreters, crítics, etc.), aquest any s'ha reduït a quatre participants: Najat El Hachmi, premi Ramon Llull 2008; l'escriptor Jaume Subirana (que va substituir el professor de la Universitat de Girona Xavier Pla); Vicent Sanchis, periodista, i Carles Torner, cap de l'àrea d'Humanitats i Ciència de l'Institut Ramon Llull. Tots quatre van fer d'anatomistes ocasionals en una sala, la de Gimbernat, que era mig plena. Subirana va lamentar la incapacitat del conjunt dels 26 participants de les edicions anteriors de donar una imatge articulada i globalitzada de la literatura catalana. I encara més: «A la literatura catalana no li cal un tunning sinó un canvi de paradigma, canviar el relat que ens hem fet.» Va acabar el seu discurs afegint que enyorava no haver trobat, en les intervencions d'anys anteriors, paraules com ara desig, curiositat o exaltació per la literatura catalana. Torner, fent un balanç de les profecies anteriors, es va centrar en la visió catastrofista que es va donar de Frankfurt l'any passat: «S'ha demostrat que la fira ha estat un èxit sobretot per la gran quantitat de traduccions.» Torner va fer la seva pròpia profecia: «Hem canviat d'etapa, la internacionalització dels autors catalans després de Frankfurt és un fet irreversible, i a partir d'ara deixarem de comparar-nos amb els autors de llengua castellana.» L'escriptora Najat El Hachmi va atacar una de les qüestions més recurrents d'Anatomia: estem perdent lectors? Sense pèls a la llengua i des del punt de vista de lectora, l'autora de L'últim patriarca va parlar d'«estafa el lector»: «Costa comprar llibres perquè són cars i moltes vegades tens la sensació que t'estafen perquè esperes trobar una cosa que no hi és.» La guanyadora del Llull va criticar el baix nivell de llengua que usen els escriptors, un fet que El Hachmi atribueix al «món dels editors», que pensen que la via per «enganxar» lectors és la simplificació: «Et trobes llibres que semblen receptes de cuina i com a lectors ens avorrim.» Per acabar d'adobar la seva anàlisi, Najat va apuntar el sistema educatiu com un dels causants del baix índex de lectura: «L'any que ve entra en vigor una llei que redueix encara més les hores de llengua al batxillerat i això significa menys espai per a la literatura.» I conclou: «Si no hi ha guies, no m'estranya que estiguem perdent lectors.» El periodista i antic director del diari Avui, Vicent Sanchis, va haver de respondre a la qüestió (davant l'astorament del conjunt dels periodistes culturals): «Per què els mitjans de comunicació obliden fer un seguiment de l'estat de la literatura i se centren en els mediàtics?» Després d'aclarir que la pregunta està «mal plantejada», Sanchis va exposar la seva tesi: «Els mitjans volen aspirar a tenir influència i poder, per això fan més cas als escriptors mediàtics perquè són més fàcils, provocadors i venen més.» Ara bé, el periodista va respondre's a una pregunta retòrica: «No, la literatura catalana no dóna poder, per això alguns diaris tenen un suplement literari i poca cosa més». |
)
 | |||
|