Homenatge silent, serè i emotiu. Sense cues. El dels anònims. De les persones que senten Montserrat molt endins i que ahir no van dubtar a pujar la muntanya per dir l'últim adéu a l'abat Cassià. Molts no l'havien conegut personalment, però sí que havien après a venerar la seva figura d'home compromès en èpoques tumultuoses. «Va ser al seu lloc en els moments difícils», apuntava el bisbe emèrit de Girona, Jaume Camprodon. Va ser la figura eclesiàstica més representativa en una tarda trista en què es va conèixer també la mort d'un altre monjo, Romuald M. Díaz, qui, precisament, havia exercit com a secretari de Cassià M. Just. El bisbe Camprodon va resar una pregària davant el fèretre, sobri i senzill, on s'havia dipositat el monjo vestit amb l'habitual hàbit negre i el pectoral (la creu pròpia de l'abat). No hi van faltar un grup de religioses del monestir veí de Sant Benet, altres companys monjos, escolans, la comissió executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat, i excursionistes que van aprofitar l'estada a Montserrat per homenatjar-lo. I altres grups improvisats, sobretot de gent gran. «Montserrat és com casa nostra», deia la Montserrat, d'un col·lectiu de vídues de Terrassa.

Un crespó negre penjat a l'entrada del monestir contrastava amb l'habitual trànsit de turistes. L'abat Cassià va rebre els honors de la fundació que porta el seu nom, i d'altres entitats, com ara l'escola Vedruna de Manresa i la Universitat de Barcelona. El seu rector, Màrius Rubiralta, va destacar la «solidaritat» l'abat Cassià, «especialment amb els més necessitats». «Ens ha ajudat a estimar aquest país», va sentenciar. Altres expressions íntimes van quedar escrites al sol·licitat llibre de condol, i la comunitat en va fer una menció especial a la pregària de vespres. La capella ardent continuarà oberta avui tot el dia, i l'enterrament serà divendres a tres quarts d'onze.