| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 12 de març de 2008 > Preparant el gran duel
Vint anys després, l'aliança estratègica entre Carod i Puigcercós es trenca. ERC els necessita però només un pot manarEL PUNT. Des de fa més de vint anys Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós treballen en un projecte comú per fer gran un partit històric, Esquerra Republicana de Catalunya. Penalitzat per la seva militància republicana en les primeres eleccions democràtiques a l'Estat espanyol després del franquisme, ERC va fer una revifalla en les primers eleccions nacionals, quan va col·locar Heribert Barrera a la presidència del Parlament. ERC va donar suport a Jordi Pujol i Joan Hortalà es va convertir en conseller i home fort del partit, que va estar a punt de ser fagocitat pel seu suport a CiU. Àngel Colom els va utilitzar per fer fora Hortalà i fer gran Esquerra, i després ells es van aliar per fer-lo fora d'un partit ensorrat. Des de llavors han caminat junts. Ara el duel sembla inevitable. Puigcercós sembla que s'hagi estat sempre a ERC. De fet es va fer gran com a persona i com a polític manant en les JERC. Abans, des del 1985, va ser activista de la Crida, on va trobar gent que l'han acompanyaran en el camí. Allà contacta amb Àngel Colom, amb qui farà el salt de l'activisme a la política. Entra a Esquerra, on Hortalà pilota una nau que s'enfonsava. Carod, més gran, ja era en el PSAN el 1970 i en l'Assemblea de Catalunya. Home carismàtic, de discurs, va treballar amb Nacionalistes d'Esquerra, moviment del qual fou candidat per Lleida el 1980. Vuit anys després va entrar a militar a ERC. Ángel Colom uneix els seus destins. Plegats foragiten Hortalà en el congrés de Lleida. El camí d'una nova Esquerra, republicana i independentista comença, i Colom il·lusiona les bases. Carod i Puigcercós hi són, i part del mèrit del que va passar aquells anys és també seu. Després Pilar Rahola entra al partit i aquest es trenca. És, amb molta altra gent, quan Carod i Puigcercós es necessiten i uneixen esforços. En el 21è congrés, a Vilafranca, Colom se'n va amb Pilar Rahola a organitzar el PI. El resultat és conegut. Carod i Puigcercós, Puigcercós i Carod es troben un partit sense diners a caixa i endeutats. Un i altre són complementaris, i mentre Puigcercós es dedica a organitzar, Carod hi posa la cara i el discurs. Passen els anys, Esquer ra deixa de ser un partit en permanent crisi i creix. En nombre de militants i de votants, que és la clau perquè CiU, que guanya les primeres eleccions després de Pujol, no pugui governar. Maragall és president perquè Carod i Puigcercós, i cal perdonar el reduccionisme, volen. I després ve Montilla. La història també és coneguda. Fa anys, però, que Carod i Puigcercós fan un tiquet estratègic. El mantenen fins i tot quan a Castelldefels el 2006 demanen a Carod que no sigui cartell electoral. Diumenge passat l'estratègia salta pels aires. Puigcercós fa el pas endavant anant, com sempre, per lliure però amb la seva gent. Carod diu prou i planta cara abans no l'arraconin. La lluita està servida. Ara només cal demanar que la dirimeixin però que el perdedor ho sàpiga reconèixer i que el guanyador sigui generós. El partits els necessita als dos, tot i que queda clar que a partir d'ara només un d'ells pot manar. Els militants tindran la paraula. |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|