Carod-Rovira va exposar la seva versió dels fets sense embuts en una entrevista a Els matins de TV3, assumint la pugna encetada pel lideratge de la formació i obrint-la al públic de viva veu. El president dels republicans va assenyalar que la marxa de Puigcercós de l'executiu «no té a veure ni amb el govern ni amb el resultat de les eleccions», i la va atribuir a una «opció personal». «És possible que el senyor Puigcercós tingui un entorn que l'hagi pressionat, com jo crec que ha passat, a fer determinats passos», va opinar. Segons va afirmar Carod, el president José Montilla va conèixer la decisió abans que ell, però fonts properes al secretari general ho desmenteixen. Asseguren que abans de comunicar-la al president, Puigcercós la va traslladar a la permanent nacional, de què Carod és membre. El president d'Esquerra va insinuar que el secretari general busca projecció atenent que «no era fàcil brillar» en un executiu farcit de consellers, en què sí que hi ha un sol president i un vicepresident.

EL PROJECTE DE CAROD
A banda de criticar formalment la presa de posició de Puigcercós, Carod va entrar igualment en la batalla ideològica i va dibuixar el seu projecte de partit. En aquest exercici, no es va estalviar les crítiques cap al secretari general d'ERC, amb qui va dir que té «diferències estratègiques escasses», amb la qual cosa va suggerir que és la titularitat del poder el que explica la pugna interna. I aquí Carod també va ser punyent: «Sovint diu idees que no és que jo comparteixi plenament, és que potser ja les he dit una hora abans.»

El president dels republicans va exposar el seu projecte de liderar un partit amb vocació majoritària i no un de minoritari «amb una certa imatge d'inestabilitat permanent» i «manifestacions formals perifèriques, antisistema». Per contra, va advocar per una Esquerra de govern que incorpori els més de 300.000 vots que el partit va perdre el 9-M, uns mals resultats que va atribuir al fet que «a molta gent li costa analitzar el paper d'Esquerra Republicana a Madrid». És precisament aquesta la renovació la que, segons Carod, ha de fer la formació: decidir si vol créixer, i ser, per tant, al govern, o a l'oposició, perquè no es pot ser alhora als dos llocs, segons va dir.

En aquesta disjuntiva, el president d'ERC va advocar per obrir el partit a tots els electors que li han fet confiança alguna vegada, una voluntat que, en el context polític actual –amb un independentisme creixent però lluny de ser majoritari–, comporta ampliar els postulats. I això implica que, si bé pot agradar a molts votants d'ERC, alhora pot entrar en contradicció amb part de la militància del partit, que sempre, com passa amb els afiliats de tots les forces, és ideològicament més radical que la majoria de l'electorat. El viratge que la direcció d'ERC va fer cap al no a l'Estatut forçada per les bases n'és una mostra. Carod també va fer gala dels resultats electorals que ha obtingut com a candidat. En el cas del Congrés, el 2004, «els millors des del temps de la República».

NOMÉS «BONES PARAULES»
Puigcercós va defugir ahir l'enfrontament dialèctic. Va fer una roda de premsa per acomiadar-se de Governació i, en el faristol de la seu de Via Laietana, va evitar parlar de Carod, que ja havia intervingut a TV3: «Per a un membre del govern només puc tenir bones paraules.» Puigcercós va garantir que la seva marxa «és el millor» que poden fer «per l'estabilitat». «El president de la Generalitat ha entès perfectament l'abast de la meva decisió», va dir. El secretari general d'ERC, que va avançar que continuarà «treballant al Parlament», es va esforçar per aclarir que marxa amb les grans lleis encaminades: la de consultes populars, l'electoral i la d'organització territorial. I a través del seu bloc, va opinar que «falta lideratge polític dins d'Esquerra», encara que sí n'hi ha d'«organitzatiu» i «territorial». També ahir, les JERC es van manifestar a favor de la sortida de Puigcercós. El crític Uriel Bertran va cridar a la «calma» i va demanar una «reunió urgent» de tots els sectors per arribar a un congrés «constructiu».