dimecres, 12 de març de 2008 > Esquerra, davant d'una prova de força decisiva
Si algú dubtava que s'havia aixecat la veda per controlar la direcció d'Esquerra, les compareixences d'ahir del president i del secretari general fan que no s'admeti cap dubte. La cohabitació estratègica entre Carod i Puigcercós, sorgida per descavalcar Àngel Colom de la secretaria general, ha saltat amb l'ensulsiada de diumenge i ha avançat la batalla oberta que es preveia inevitable, però més endavant en el temps. Carod, que ha liderat el discurs i ha estat la cara electoral d'ERC, ho ha fet sempre tenint al darrere Puigcercós, de qui s'ha dit que marcava la tàctica i l'estratègia del partit. Ahir el despit de Carod envers el secretari general era innegable, tant per haver-se assabentat després de Montilla que Puigcercós deixava el govern, com pel fet que no va ser consultat sinó informat d'un fet que no tenia marxa enrere. Carod ha arribat a acusar el seu adversari polític de no tenir idees i d'utilitzar les seves. Puigcercós, en canvi, ha iniciat el compte enrere del congrés sense entrar en el cos a cos dialèctic, deixant el protagonisme mediàtic a Carod i passant factura indirecta mitjançant el seu bloc: al partit li falta direcció política, escriu, i ell s'hi dedicarà de ple per dotar-lo de contingut. És evident que després del congrés del juny Esquerra serà dirigida per Carod, per Puigcercós o per un tercer personatge. Sembla impossible que l'un i l'altre vulguin mantenir aquella forçada unitat contra els elements externs amb un discurs més independentista que aspiren a controlar el partit i que han assolit protagonisme mediàtic però que falta veure si tenen suport militant. Si la confrontació iniciada ajuda a aclarir el lideratge i a marcar una línia clara del partit, que aquests tres mesos serveixin per a la discussió i la sana confrontació d'idees. Esquerra, però, té un paper en la política del país, i disposa d'un capital humà i polític tan valuós, que les lluites fratricides no tenen dret a posar-lo en perill.
|