dimarts, 11 de març de 2008
> «¡Vivan las catenarias!»
de set en set
JOAN POYANO.
Especialistes en sociologia pàtria no s'expliquen que amb l'historial d'enganys i fracassos del govern socialista dels últims quatre anys –com el caos ferroviari encara ben present, amb un servei de rodalies que va amb catenàries dels anys trenta– el PS C no s'hagi enfonsat sinó que hagi obtingut més diputats que mai. Elucubren que la major part dels catalans o són babaus encaterinats amb les celles de ZP o són masoquistes que aclamen el seu botxí cridant «¡Vivan las catenarias!», a semblança dels espanyols que van rebre Ferran VII amb el crit de «¡Vivan las cadenas!» quan els va prometre dosi extra d'absolutisme perquè oblidessin Napoleó i els liberals. La resposta és de sentit comú: en primer lloc, l'emprenyament pel mal funcionament dels trens no era tan unànime ni tan fort com volien fer creure creadors d'opinió que ni voten socialista ni han trepitjat mai un Catalunya Exprés, i a més els usuaris emprenyats saben que un problema tan vell no s'arregla en quatre dies. En segon lloc, l'esgarrifança davant la possibilitat que torni a governar el PP ha fet que votessin ZP un bon grapat de republicans que saben de sobres que és un fals, i un bon grapat de votants d'IC als quals, a més, no els fa cap gràcia haver d'anar en cotxe a velocitat de bicicleta. Hi ha qui no té aquests temors, com els oients de la cadena episcopal o com «la Caixa», que ha fitxat Rodrigo Rato, el tòtem econòmic del PP. I és que les pors i els gustos són lliures.
|
