dimarts, 11 de març de 2008
> Pluja daurada
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
A Catalunya, el PSC ha obtingut una àmplia majoria en les eleccions espanyoles de diumenge. El PSC es presentava amb el lema «La Catalunya optimista». Una deducció elemental indica que a Catalunya ha guanyat l'optimisme. Doncs no, a Catalunya ha guanyat la por, el nostre trist sentit pràctic i aquesta fabulosa capacitat d'oblit que tenim. La por al PP, més concretament al PP espanyol, el d'Acebes, Zaplana, Aguirre, Aznar, que no pas a aquest apèndix regional anomenat PPC que no és ni tu ni vós. Es tractava de derrotar aquesta gent que s'ha esforçat tant a demostrar-nos que ens estimen ben poc. I és la segona vegada seguida. Al 2004, el PP tenia les eleccions guanyades, però tres dies de mentides d'Acebes i d'Aznar van generar una onada d'indignació que va sacsejar els ciutadans, va dur milions de vots al PSOE i Zapatero a La Moncloa. Durant quatre anys el PP s'ha dedicat a espantar la gent, en particular els catalans. Aquí tenen els resultats. Per aquest camí ja es veu que no aniran mai enlloc. Tampoc no hi anirem nosaltres, és clar, si, per fugir del foc ens tirem a les brases. El PP és el foc, però el PSOE representa les brases. Catalunya començarà a fer respecte el dia que en les eleccions espanyoles hi hagi una abstenció massiva. Però d'això ens en priva el nostre sentit pràctic, el possibilisme nyeu-nyeu, l'esperit fenici. Vinga votar contra el PP, vinga votar Zapatero, en uns índexs de participació estratosfèrics. Aquesta ha estat la legislatura de la reforma de l'Estatut, del ribot de Guerra. Ho hem oblidat? Ha estat la legislatura en què el servei ferroviari de rodalies ha fet fallida, la legislatura protagonitzada per Magdalena Álvarez. I, a la propera, ja es va anunciar que Bono serà el president del Congrés. Es veu que no en tenim prou. El PSC-PSOE ha obtingut un 45,33% de vots, prop d'un milió set-cents mil. Votació massiva. Hem aturat el PP! Gran èxit! A Ferraz es deuen estar fent un tip de riure gros. Gràcies, Catalunya, gràcies! Com voleu que ens respectin? Tenia raó el pobre Carod. Se'ns pixen a sobre i encara els ho agraïm.
|
)
