A la seu d'Esquerra hi havia cares de pomes agres. I quietud i silenci, tallat per algun comentari amb sentit de l'humor sarcàstic:

—«Us esteu bevent tota la cervesa!», comenta algun periodista.

—«És que no tenim res més fort...», respon un alt càrrec de la Generalitat.

La cervesa, en ampolles de litre, i etiquetada en català.

A les deu de la nit la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, tipa de patir, se'n va anar. I a partir d'aleshores va començar un degoteig que va deixar la seu ocupada per periodistes i per la gent indispensable per fer funcionar el partit.

A les deu i deu, Miquel Bofill –tot sigui dit, el senador més votat de les comarques gironines– surt eufòric de l'amagatall de la direcció: «Estem a 2.700 vots del PP.» I un responsori d'alleujament s'estén com una lletania per tota la seu d'Esquerra: «Ja podem respirar.» El que més els va tranquil·litzar va ser saber que Esquerra no lluitava pel sisè diputat, sinó que el seu escó era el cinquè rest de l'aplicació de la llei de Hondt, és a dir, que el tenien consolidat [vegeu la plana 12].

Tot i així, Francesc Canet no volia sortir a fer valoracions, fins a tenir els resultats força més clars. Va acabar sortint a dos quarts d'onze, pressionat pels periodistes i perquè Carod ja havia acabat la seva compareixença.

El diputat electe Francesc Canet va lamentar que aquestes eleccions hagin semblat unes presidencials entre Zapatero i Rajoy. Malgrat felicitar-se perquè el PP es queda sense representació per Girona i perquè Esquerra obté els millors resultats de Catalunya, va admetre que no eren els resultats que esperaven, ja que ERC aspirava al segon diputat. Canet va fer notar que el vot útil ha beneficiat el PSC i que molts votants d'ERC s'han estimat més votar socialista, «per barrar el pas al PP». Canet va celebrar que ERC envia un representant al Congrés i un al Senat per les comarques gironines.

Joan Puig, que era al costat de Canet, va quedar estupefacte quan va ser interrogat sobre el seu futur polític. Va dir que no pensa deixar la política, que encara no sap des de quin lloc del partit treballarà per enfortir ERC com a referent independentista: «Faré el que toqui fer. Hi ha moments que toca estar en un càrrec públic, i ara no.»