A la seu electoral del Partit Popular a les comarques gironines, instal·lada a l'hotel Carlemany, tot eren cares llargues, silencis i tensió; o potser crispació? No hi havia notícies de la candidata del PP per Girona, Alícia SánchezCamacho. A la premsa, ens tocava esperar, i ja començàvem a tenir pressa.

A les onze en punt de la nit, mentre per les pantalles de la tele ensenyaven l'eufòria del carrer Ferraz de Madrid, el discurs de Zapatero i la musiqueta del PSOE, Alícia Sánchez-Camacho, la dona que va ser diputada del PP per Barcelona entre el 2004 i el 2008, va arribar al Carlemany, procedent de la seu del partit, on s'havia amagat, fins a saber que els resultats ja eren irreversibles. Va arribar amb aire optimista, però el somrís semblava forçat.

De seguida va anar per feina. Va venir a la sala de premsa i va començar a parlar:

«Us trobaré a faltar!»

«Que te'n vas?», pregunta un periodista radiofònic.

«No. Continuaré al peu del canó.»

Sense haver-nos aclarit el seu futur, que potser no depèn d'ella, sinó dels defenestrats que capitaneja Concepció Veray, va començar una lletania d'agraïments, reconeixements i felicitacions.

I a continuació, ella, la candidata del PP per Girona, Alícia Sánchez-Camacho, que ja no serà diputada, va reconèixer que sent no haver aconseguit recuperar el diputat que el PP va perdre en les eleccions del 2004. Per això, els periodistes li van preguntar si plegaria, com va fer quatre anys enrere el seu predecessor, Jordi de Juan. «Deixo de ser diputada, a mi no em preocupa el futur professional, ja que tinc feina. Seguiré exactament igual com a presidenta del partit. Haurem de veure quines són les previsions de futur», va afegir Sánchez-Camacho. No es va atrevir a dir per què no ha obtingut l'acta de diputada: «No ho sé dir. Ningú no esperava que el PSC obtingués el tercer escó. Tothom pensava que estaria entre el PP i ERC.» No es va estar de dir que lamentava que Joan Puig, «que també ha fet una gran feina», no hagi sortit diputat. Joan Puig va dir el mateix d'ella. I, per fi, va sortir el tema de la mariscada que s'havien apostat amb Puig: «Ja en parlarem, de la mariscada. És el que menys em preocupa. Cadascú haurà de pagar la seva part.»