Al marge de les possibilitats d'influència de CiU en la política estatal, l'esfondrament d'ERC i la davallada d'ICV-EUiA no van passar desapercebudes per als dirigents de CiU. De portes enfora, Artur Mas va confessar que no era «motiu de goig» que «les formacions polítiques d'obediència catalana, avui, sumades tenen menys representació» al Congrés. I per això va convidar aquestes formacions –republicans i ecosocialistes, socis de la força ahir més beneficiada en vots i escons– a «fer una reflexió». Tot i això, de portes endins, les opinions expressades per dirigents de la federació eren ben oposades. Potser no eufòriques per la desfeta d'ERC, però sí conscients que la pèrdua de cinc dels vuit diputats escalfarà força el pròxim congrés dels republicans i podria forçar moviments bruscos en el funcionament del tripartit.

Però mentre que CiU ha mantingut els deu escons, s'ha deixat prop de 80.000 vots pel camí respecte al 2004. També queden lluny els 15, 16 o 18 escons de legislatures passades. I els crítics de la federació, sobretot els sobiranistes, també poden pressionar per fer canvis en el pròxim congrés de CiU.