| |||||
|
dilluns, 10 de març de 2008 > El cas que no hauria d'haver passat
Les informacions publicades evidencien que Heinrich Kieber, el responsable de la venda a Alemanya de les dades de titulars de comptes bancaris a Liechtenstein, tenia un historial investigable de fraus i falsedatstribuna Director del Grupo Has. Advocat i investigador privat DAVID SANMARTÍN.. A hores d'ara tots han de saber ja qui és Heinrich Kieber, el responsable de la venda a Alemanya de les dades de titulars de comptes bancaris a Liechtenstein. La seva actuació ha posat a les mans de la hisenda alemanya dades per perseguir per frau fiscal un bon nombre de contribuents. Qüestions de fiscalitat al marge, la història de Kieber en el banc LGT titular de les dades robades és una història de deslleialtat i frau. La deslleialtat i el frau en l'empresa són una realitat que advocats i detectius privats coneixem i que centra bona part de la nostra feina. Cap empresa n'està del tot protegida, ja que, en un moment o altre, en pot ser víctima. Des del simple cas de treballadors que no treballen fins a la venda de secrets a firmes competidores, passant per l'abús d'eines de treball, la IT fraudulenta, l'apropiació de fons, el robatori a la mateixa empresa o a companys de treball, entre d'altres, configuren un ampli ventall d'exemples d'aquesta realitat. No obstant això, el cas de Kieber és distint. Les informacions publicades evidencien que l'individu tenia un historial investigable de fraus i falsedats. Algú a LGT no va fer bé el seu treball quan el van contractar. Una investigació sobre la seva trajectòria passada hauria desvetllat les falsedats del seu currículum i els seus antecedents delictius. El problema va ser que aquesta investigació no es va realitzar. O que es va realitzar per professionals no idonis. Lamentablement, aquesta és una situació habitual a Espanya. Diàriament les empreses contracten persones basant-se únicament en el currículum que en reben, sense plantejar-se si les dades que s'hi consignen són certes i completes. Més del 80% dels currículums presenten falsedats en l'historial d'ocupacions i el tipus de funcions desenvolupades. En més del 60% dels casos es menteix sobre el sou anterior, i en més del 25% s'ometen dades com ara ocupacions on el candidat va protagonitzar incidències greus, situacions financeres controvertides o antecedents per frau. Les conseqüències són sempre greus. Una empresa va contractar un nou director financer. Després de constatar-ne la ineptitud per al lloc (ho hauria sabut amb un informe previ), procedeix a acomiadar-lo. És en aquest moment que el subjecte revela la seva autèntica naturalesa, ja que exigeix a l'empresa una indemnització de 300.000 euros «a canvi de no revelar a hisenda les irregularitats de l'empresa». Una altra empresa va contractar un director d'informàtica i sistemes. Com en el cas anterior, el currículum del candidat era perfecte per al lloc. Un any després la situació del departament era caòtica. Una investigació va evidenciar que les dades del CV eren falses i que el subjecte mai no havia tingut personal a càrrec seu en ocupacions anteriors. No són exemples. Són dos casos reals investigats pel nostre equip.
En països com ara el Regne Unit o Alemanya, la verificació per part d'empreses d'investigació privada de les dades personals, financeres i d'antecedents laborals forma part de qualsevol procés de selecció. Al nostre país, lamentablement, són poques les empreses que apliquen aquest model. |
La deslleialtat i el frau en l'empresa són una realitat que advocats i detectius privats coneixem i que centra bona part del nostre treball. Cap empresa no n'està del tot protegida, ja que, en un moment o altre, en pot ser víctima |
Més del vuitanta per cent dels currículums presenten falsedats en l'historial d'ocupacions i el tipus de funcions desenvolupades. En més del seixanta per cent dels casos es menteix sobre el sou anterior |
|