Els tres escons obtinguts ahir deixen gairebé per impossible l'objectiu amb què ERC es va presentar als comicis: el de condicionar el PSOE amb el pes del grup parlamentari, seguint els passos dels dos primers anys de la legislatura en què José Luis Rodríguez Zapatero es va estrenar com a president del govern espanyol. I de retruc, posen en dubte l'estratègia que guia l'actuació dels republicans i que justifica el rerefons del pacte de govern que mantenen amb el PSC i ICV-EUiA: guanyar progressivament terreny al PSC.
Amb aquests resultats, els republicans perdran el seu grup parlamentari al Congrés, que van estrenar la legislatura passada amb els 8 escons que van obtenir amb la llista que encapçalava el president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, en un context polític molt allunyat del dels comicis d'ahir. La tornada al grup mixt, doncs, deixa els republicans en una situació complicada. D'una banda, econòmica: disposaran de molts menys recursos i personal per treballar a Madrid. I de l'altra, qualitativa: perdran temps i torns d'intervenció a la cambra. A més, la pèrdua del grup dificulta l'objectiu dels republicans d'actuar com a «correctiu» del PSOE. Ni ERC és decisiva, ni els socialistes la buscaran com a aliada al Congrés.
Però més enllà de la nova realitat que ERC haurà d'afrontar a l'hemicicle, els tres diputats donen força als sectors crítics del partit i també deixen contra les cordes el full de ruta dels republicans, que es fonamenta a créixer electoralment a costa del PSC, a través d'una aposta clara per les polítiques d'esquerra i gràcies a una suposada embranzida de l'anomenat sobiranisme pràctic. Els resultats d'ahir, a banda del bon resultat que l'apel·lació al vot anti-PP ha donat als socialistes catalans, podrien posar en dubte aquesta estratègia amb què ERC justifica el pacte amb els ecosocialistes i el PSC al govern de la Generalitat. Aquesta és la lectura, de fet, que poden fer els sectors crítics del partit, que han defensat la renegociació a l'alça del pacte d'entesa, amb unes condicions poc assumibles per als socialistes i que, portades a la pràctica, deixarien els republicans fora de l'executiu. El debat intern, però, no només l'acceleraran els crítics. En la cursa que s'obre cap al congrés de la tardor, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós hauran d'ensenyar les cartes i obrir joc en la partida en què es batrà el lideratge del partit. Els dos dirigents, no obstant això, també podrien abordar la davallada fent justament el contrari: fent pinya per aturar Esquerra Independentista i Reagrupament.
