Engolits. Deglutits. Els socialistes han fagocitat Esquerra. Els republicans els han donat argumentari, modismes; els han normalitzat entre un electorat que no els era del tot propens. A canvi, els socialistes han incorporat al seu ADN el que els era útil en moments puntuals, deixant de banda les essències bàsiques del que defensa Esquerra i, de passada, han fet baixar la temperatura de les magarrufes independentistes. El resultat l'han fet evidents aquestes eleccions: quatre diputats dels cinc que ha perdut ERC han anat a la butxaca del PSC. Fins i tot, IC, que sempre ha fet seguidisme del PSC, conserva els gens.

Com a mostra d'agraïment, Miquel Iceta declarava després del primer sondeig que aquests són els segons millors resultats d'Esquerra en la seva història. Qui no es consola és perquè no vol. No sembla que les bases republicanes estiguin disposades a acontentar-se amb aquest desastre. El mateix Ridao deia davant dels mitjans que «no hi ha horitzó il·lusionador per a aquest país; l'autogovern no avança». El reconeixement d'un fracàs? L'admissió que potser la diferencia de menor participació respecte de l'Estat es deu a que part dels seus votants s'han quedat a casa?

El resultat dóna ales a Esquerra Independentista i a Reagrupament.cat. I al congrés d'octubre –si no s'avança–, viurem la paradoxa que Puigcercós haurà de fer costat a Carod i convèncer tothom que més val ser al govern i pagar un preu que anar a les trinxeres.

I Convergència? Els seus diputats semblen decisius per garantir la comoditat de ZP, però el PSC ha donat mostres que no pagarà cap preu per la comoditat del líder espanyol. Als socialistes catalans els és més rendible tenir com a socis els republicans que canviar de parella.

Els nacionalistes catalans semblen abocats a endreçar de nou la clau al calaix en espera que una fractura a Esquerra els faci la feina bruta. Només una crisi de certa dimensió dins els republicans podria justificar un avançament electoral al país, del qual en podria sortir un resultat que aboqués a una sociovergència que no interessa a Montilla ni al PSC. Tampoc hi haurà front nacional (CiU-ERC). És evident.

Viurem la ficció que no passa res i engraparem gripaus. Els catalans, d'això, en sabem.