El disc, que sortirà amb el segell osonenc Laura R. Perkins, serà el debut de la nova formació de Kitsch, amb David Zamora (guitarra i veus) i Jordi Farreras (bateria), i el seu combustible és rock «clàssic, irat i enèrgic».

A la portada de Kitsch Deu apareix la imatge d'un cementiri vist des de l'interior d'un nínxol. «Aquest disc parla de la mort amb més vida que mai. És la contradicció de Kitsch», diu Lluís Costabella (guitarra i veu principal), l'home que amb Joan Pairó (baix i veus) ha dirigit el destí del grup banyolí des de fa 23 anys. «Després de l'homenatge que ens van fer pel 20è aniversari, ens plantejàvem si hi havia vida després de la mort; no la mort física, sinó la creativa. L'Electrokàustic no va funcionar i teníem la sensació que, un cop més, no ens feien ni cas. Durant tot el procés teníem la mentalitat que aquest seria el nostre últim disc i, realment, fins a l'últim moment ni tan sols vam tenir clar que l'acabaríem. La idea era: si aquest fos el nostre últim disc, què hi hauríem de dir? Quin és el nostre testament, quins són els hereus?» La tensió creativa es va agreujar amb una forta crisi dels quaranta. Al final, i com és propi d'aquest grup combatiu, el comiat s'ha convertit en un projecte que, un cop més, té esperança de vida.

Les circumstàncies fan que, per als seus autors, aquest desè disc tingui un cert paral·lelisme amb el Kitsch IV (1995), un disc nascut després d'una crisi que el grup va superar amb una imponent energia guitarrera. Com ara. La crisi s'ha acabat. Gravat al Santuari de Banyoles, «l'estudi-sanatori» de Kitsch, el disc ha estat produït pel grup amb Rosky Ros com a conseller espiritual i tècnic. Ara volen presentar-lo en directe i donar-li «una vida digna». El 25 d'abril actuaran a la Cellera de Ter.