No sempre pensam, quan omplim la nevera de iogurts, que aquesta paraula ens ha arribat a través del turc. O quan parlam pel telèfon mòbil que aquesta paraula prové del grec. O que si la flauta pot sonar en qualsevol moment és perquè l'occità ens ha deixat aquest mot. Les paraules no tenen fronteres i, amb les llengües, la nostra cultura creix. Amb aquestes idees se'ns convida a visitar l'exposició La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània, a la Casa de Cultura de Girona.

Respon a la crida que Nacions Unides ha fet al món proclamant el 2008 com a Any Internacional de les Llengües, per fer visibles les sis mil llengües del planeta i per encoratjar la seva promoció i defensa. Aquesta, i no cap altra, és la missió de la Casa de les Llengües creada per la Generalitat, i ho és també el fil conductor d'aquesta exposició que ens permet mirar el Mediterrani des de l'òptica de les llengües que s'hi parlen, conscients que difícilment podem estimar una persona o una cosa que no coneixem.

A Catalunya hi ha un gran interès per les llengües. Sabem que la causa de la diversitat lingüística del món és la causa de la llengua catalana i segurament valoram les llengües dels altres perquè sabem quant ens ha costat fer valorar la llengua catalana. Som capaços d'estimar i gaudir de les llengües dels altres perquè estimam i gaudim de la nostra. Les llengües ens importen. A Catalunya, les llengües compten.

La llengua catalana està acostumada a gestionar la diversitat, primer principalment bilingüe i ara cada vegada més multilingüe, i ho ha fet des de principis d'equitat, àmpliament compartits per la societat catalana.

Aquí va néixer també el Procés de Barcelona amb l'objectiu de crear vincles entre els pobles de les dues riberes de la Mediterrània, una regió del món que ha estat, és i serà una autèntica autopista de llengües i cultures. Quina sort per a la llengua catalana que la Casa de les Llengües neixi a Catalunya! I quina sort, també, per difondre internacionalment una idea de la diversitat lingüística en què totes les llengües tenen la mateixa importància!

Que ningú pensi que parlam de fer volar coloms. L'exposició ens endinsa en el món meravellós de les paraules, sempre apassionant, i també ens permet conèixer com viuen en aquestes llengües els nostres veïns del Rif, del Nil, de Creta, d'Atenes, Nàpols o Istanbul. De manera coherent amb la crida de Nacions Unides a fer visibles les llengües del món, l'exposició ens diu que conèixer i reconèixer les llengües és una passa que tothom pot fer per a la vida d'aquest patrimoni de la humanitat sencera.

I si és veritat que no sabem com serà el món d'aquí a dos-cents anys, sí que sabem que serà multilingüe i que no serà en absolut un món de quatre, cinc o sis grans llengües com algú podria pensar. Conèixer llengües serà una eina cada cop més útil per a les persones i per a les empreses. La millora sociolaboral dels ciutadans i la competitivitat de les economies està vinculada avui a decisions al voltant dels idiomes. Cada llengua és un valor afegit. És per això que l'aprenentatge d'idiomes forma part de les recomanacions de la Comissió Europea i que una de les seves línies mestres sigui la que encapçala amb el lema El multilingüisme és negoci, lluny de la idea tan estesa que amb l'anglès ja n'hi ha prou. El futur és amb les llengües. El futur de les persones i el futur de les empreses és amb les llengües.

Vegem-ho en quatre xifres. L'estudi encarregat per la Comissió Europea sobre multilingüisme i competitivitat al Nacional Center for Languages britànic concloïa que l'11% de les pimes europees perdien oportunitats de negoci per manca de competències lingüístiques en la llengua dels clients o usuaris, que la pèrdua de negoci per aquesta raó es xifra en una mitjana de 325.000 euros per empresa i que a Europa hi ha un milió de petites i mitjanes empreses, les quals ocupen el 50% dels llocs de treball en una comunitat que ara arriba a prop de 500 milions de persones.

Així que quan parlam de llengües en realitat parlam de la vida de les persones i del curs de l'economia en un món global que les noves tecnologies intercomuniquen com mai no s'havia vist en la història de la humanitat. Parlam de matèria sensible, doncs. Parlam de nosaltres mateixos.

L'exposició La mar de llengües ens convida a descobrir el món de les llengües que tenim més a prop, les llengües de la «mar entre terres», la nostra mar. I ens interpel·la, amb una aclucada d'ulls còmplice, abans de sortir, que si bé per a cadascú la seva llengua és la més important, qui pot dir que una llengua és millor que una altra? Qui?