Normalment la resignació de l'home a ser igual que la dona en molts àmbits socials se li fa difícil d'assumir. Sinó, comparem la vida de la dona d'abans i d'ara. Des que les dones es van incorporar al treballa assalariat i van ser reivindicatives per millorar les condicions laborals la seva situació ha millorat.

La dona ja no és la típica mestressa de casa supeditada a la llar, al treball domèstic, a la cura exclusiva del marit i dels fills. Actualment el seu paper ha canviat. La dona sol treballar fora de casa, igual com el marit, i compartir amb ell les tasques domèstiques i d'educació dels fills. És un avenç reflectit amb el simbolisme del Dia Internacional de la Dona, festa que se celebra cada any el 8 de març.

Remarco també que, al llarg de la història, la dona ha estat víctima d'explotació sexual i, actualment, víctima prolífica de la violència de gènere.

Per què no s'actua, amb contundència, per posar fi a aquest problema amb la finalitat que la dona pugui viure sense por, desimbolta, tranquil·la i lliure? És demanar massa?