«L'alliberament de la dona i dels treballadors no està en la igualtat» Amb aquesta contundència s'expressava fa uns dies un dels guionistes de cinema social més apreciats, Paul Laverty. Sorpresa per aquesta afirmació, vaig continuar llegint les seves declaracions. I llavors va aparèixer l'explicació: el cineasta tenia por que la igualtat suposés una adaptació mimètica dels més desafavorits respecte dels col·lectius que avui ostenten el poder. En unes altres paraules, temia que la igualtat fes que les dones acabessin comportant-se igual que molts homes en l'àmbit laboral i empresarial.

Aquesta por és compartida per moltes persones que rebutgen la igualtat però està basada en un concepte equivocat. Com diu la filòsofa Amèlia Valcàrcel, igualtat vol dir equiparació, equivalència, i no identitat. Quan les dones treballadores de la fàbrica tèxtil de Nova York es van tancar en vaga el 1908 no volien convertir-se en homes i actuar com ells, el que reclamaven eren iguals sous, iguals tipus de contractes, igual accés a promocions i a drets dins de l'empresa. Quan les dones d'avui demanem igualtat en l'accés a càrrecs de decisió no estem pensant a assimilar-nos a la identitat masculina sinó a mantenir la nostra forma de fer, la que cada dona té per història, coneixement i elecció, reclamem tenir opció a ocupar aquells llocs on es decideix el futur de les organitzacions.

D'altra banda, seria molt simple pensar que existeix una única forma masculina d'exercir el poder, igual que no existeix una única forma femenina d'estar en el món. Les persones som diverses i les dones tenen dret a exercir aquesta llibertat igual que, fins ara, l'han tingut la majoria dels homes en el món occidental. Per tant, la reclamació d'igualtat que ha estat l'eix fonamental dels moviments de dones des de la Revolució Francesa (no hem d'oblidar que el feminisme és un fill –o una filla– d'aquesta revolució) es basa en una exigència d'igualtat en les oportunitats d'accés a tots els àmbits socials i d'igualtat en els resultats de les actuacions. Aquest és l'objectiu de les polítiques públiques que el govern de la Generalitat du a terme per assegurar els drets de les dones catalanes. Des del Departament de Treball, la direcció general d'Igualtat d'Oportunitats acompanya les dones en aquest procés. Els estudis recents comencen a donar la raó a la bondat d'aquestes polítiques d'acció positiva que sovint han estat qüestionades per sectors reaccionaris. Les empreses que desenvolupen plans d'igualtat a les seves seus redueixen l'absentisme, minven la fuga de talents i també l'estrès de les persones treballadores. A més, augmenten la motivació, el compromís i la satisfacció amb la feina. Com cal esperar-ho, la igualtat millora el clima laboral ja que s'aprofita tot el potencial i talent del 100% de la plantilla, es dóna un major orgull de pertinença a l'estructura i tot això redunda en una millora dels resultats econòmics i financers de l'empresa.

Però definitivament qui guanya és la societat sencera i és bo recordar-ho en ocasió del Dia Internacional de les Dones. Perquè la igualtat d'oportunitats aporta un valor diferencial de màxima radicalitat: la justícia entre tots els éssers humans.