divendres, 7 de març de 2008
> El vot més compromès
de set en set
MANUEL CASTAÑO.
El vot per correu hauria de valer doble perquè és tota una experiència. S'han de fer no menys de tres cues: per demanar el certificat d'inscripció en el cens, per recollir la documentació i per enviar el vot a la mesa; i s'ha de tractar amb una institució tan casposa i desendreçada com ara Correos. Això posa a prova l'esperit democràtic del més trempat. Però la compensació és molt agradable: havent emès el vot uns dies abans, hom pot desconnectar del final de campanya, prescindir demà de tota reflexió i dedicar el diumenge a qualsevol ximpleria sense cap càrrec de consciència cívica. Així, si s'escau que tanmateix voleu fer una ullada displicent damunt el mercat polític, tot es veu des d'una perspectiva diferent: sou immunes a la gesticulació fingidament crispada però realment crispant dels líders del partit de la cara i del partit de la creu, us rellisquen les crides hipòcrites a una participació que els fa més por que goig, podeu apreciar en la seva justa mesura les admonicions apocalíptiques sobre la victòria del contrari. Pot semblar que té un punt insolidari, aquest voluntari allunyament de la cabòria col·lectiva, però és un tast de sensatesa de gran inspiració. Hom pot adonar-se, en l'interregne de legislatures, mentre dura l'aspra contesa per governar-nos, de quantes coses funcionen soles sense la intromissió del braç executiu, i que valdria la pena provar de viure, com més al marge millor, dels qui pretenen solucionar-nos la vida.
|
