Que fàcil seria viure si la vida no reservés imprevistos! La Generalitat fa setmanes que ens mortifica, amb raó, que hem d'estalviar aigua, que no hem de deixar una gota per perduda, que més val fer pudor que dutxar-se massa sovint, que ens hi juguem el futur del país i que o ens posem a to o haurem d'anar a comprar cantimplores per passar l'estiu. Fins i tot, el govern es gasta una milionada per distribuir amb els diaris catalans uns difusors que posats a l'aixeta ens fan sentir millors ciutadans. Però, sorprenentment, després surt a la llum pública –perquè els diaris a més de regalar difusors fem el que hem de fer, que és informar– que una canonada perd a Badalona 432.000 litres d'aigua diaris (18.000 litres cada hora) des de fa tres anys i que, a més a més, la canonada té onze fuites més en superfície sense comptar les que pot tenir subterrànies. Un poema a la ineficiència. Els polítics de seguida fugen d'estudi i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, el mateix que ens tortura amb la cançó de la sequera afirma que «s'ha magnificat la fuita per electoralisme». Que diferent és receptar que prendre! En un altre país l'haurien fet dimitir. L'endemà, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua ha de donar la cara i demanar perdó als ciutadans...

Amb tot plegat hi ha un autèntic mullader, mai millor dit, perquè l'ínclit Miguel Jurado, president de l'associació de veïns de Canyet i regidor del PP a Badalona, porta el cas a la fiscalia. És veritat, seria injust negar-ho, que fa temps que els veïns del barri denuncien que alguna cosa estranya passa amb l'aigua a la zona –ja van denunciar un fet similar el 2001 a la Vall de Betlem–, però Jurado aprofita l'ocasió per donar una empenteta al seu partit.

L'Ajuntament, en aquest cas, ha fet el que ha pogut, tot i que potser hauria d'haver començat a posar-hi remei fa temps, però no és menys cert que aquesta és una competència de la Generalitat i que és l'administració autonòmica, amb el seu pressupost, qui ha de posar-hi algun remei, ni que sigui un nyap, per evitar aquest escàndol aquàtic mentre no executa –i després ens queixem de les obres del TAV– el desdoblament de la canonada que abasteix Barcelona des del Ter. Fins i tot, el consistori posarà diners de la butxaca dels contribuents badalonins per aprofitar per al reg i la neteja pública l'aigua que vessa de la piscina i la bassa de la Torre Codina a Canyet. D'altra banda, no es pot entendre, si no és per partidisme pur i dur, la posició d'Iniciativa a Badalona, que carrega contra el govern local.

La felicitat, però, no és completa. I l'Ajuntament no es deuria recordar que a la revista municipal d'aquest mes insta els badalonins en lletres majúscules i exclamació que estalviïn aigua. Sembla que se'ns rifin. Una gran majoria de gent segurament no sap que l'Ajuntament no és responsable del que està passant a Canyet, però el públic sap el que sap i recorda només el que ha sentit a les notícies: que a Badalona es perden milers de litres d'aigua mentre les administracions ens van dient que estalviem en el consum. Efecte bumerang garantit. Potser hauria estat més prudent que el consistori no hagués repartit o hagués retirat de la circulació la revista, no perquè la consigna d'estalviar no continuï sent vàlida –els ciutadans hem de fer allò que hem de fer malgrat que els nostres polítics no facin el correcte–, sinó perquè es perjudiquen ells mateixos i propicien una confusió que afectarà la motivació dels ciutadans a l'hora d'estalviar aigua. És allò tan vell del Cèsar i la dona del Cèsar.