Resulta impossible veure Las hermanas Bolena de Justin Chadwick com una lliçó d'història. Encara que la pel·lícula expressi com a principal veritat la idea que el poder –i la història– s'ha gestat al voltant de les cambres dels llits de les corts, també és cert que les cambres esdevenen espais d'invisibilitat que la pel·lícula té com a principal repte fer-los visibles. La pel·lícula, en canvi, pot funcionar com un acurat melodrama de prínceps i princeses. Des de les primeres escenes queda molt clar com anirà la cosa. La reina Catalina no pot tenir fills amb el rei Enric Tudor i els nobles de la cort conspiren per aconseguir conquerir el poder a partir de la infiltració –és Las hermanas Bolena una altra història d'infiltrats?– d'unes dames dins de la cort. La relació que s'estableix entre Maria (Scarlett Johansson) i Anna (Natalie Portman) és la base estructural de tota la pel·lícula. Mentre que la primera és presentada com la jove innocent, seduïda per la fascinació del poder que acabarà essent la mare d'un fill bastard del rei, la segona és mostrada com una conspiradora i com una dona que intenta utilitzar el seu poder sexual per fer trontollar el poder el rei. Com a dona ambiciosa podem veure com prepara de forma minuciosa tota l'estratègia de la seva conspiració i prefereix no precipitar les coses abans de caure en una posició innoble. Com a dona que fa valer el seu poder, es constitueix com algú que lluita contra la societat patriarcal del seu temps i que fa valer l'arma de la seducció per aconseguir els seus propòsits. La dona valenta serà capaç de fer que el rei entri en crisi amb el Papa de Roma, que Anglaterra opti per la sortida de la religió anglicana, però serà incapaç de poder donar a la corona el fill mascle que sempre havia desitjat. El desenvolupament melodramàtic de Las hermanas Bolena sembla voler apartar-la de les produccions d'Alexander Korda dels anys trenta per tal de centrar tota la seva acció al voltant d'uns llits on el rei fa l'amor amb les seves amants, on les germanes Bolena avorten o pareixen fills per al monarca i on una sospita d'incest precipita tota la resolució cap a la tragèdia.

Malgrat no ser una obra encartonada, Las hermanas Bolena és irregular, plena d'alts i baixos. El problema principal ve de la presència de l'actor australià Eric Bana, que malgrat que intenta acostar-se a Charles Laughton, queda molt lluny de les visions excessives que se solien donar d'Enric VIII. El duet de les dues germanes es constitueix com una mena d'aposta per dos rostres que estan de moda. És cert que al final del combat, Natalie Portman s'imposa a Scarlett Johansson, però la seva victòria no era més que una victòria anunciada. La posada en escena és efectiva i sembla rebutjar l'efectisme de les dues parts d'Elisabeth de Shekhar Kapur, però no pot evitar els excessos de banda sonora i el joc de convencions pròpies d'un cert cinema històric que vol jugar la sempre hipòcrita carta del prestigi.