| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 1 de novembre de 2024


dimecres, 5 de març de 2008
>

Aquells que ho saben tot



del paper a la xarxa

JOSEP MARIA SEBASTIAN.

En totes les eleccions ens hem acostumat a què hi hagi uns altres protagonistes a banda dels candidats: els tertulians. Des de primera hora del matí, en les emissores de ràdio i cadenes de televisió un munt de gent pontifica, critica, analitza, profetitza, llança anatemes o glorifica les actituds, paraules, aspecte i gestos de cada candidat en les campanyes electorals. Cada dada és objecte de comentaris basats en els coneixements que proporcionen la probabilitat de sondejos fets en deu minuts, prediccions incertes, ciència infusa o simpaties personals.

Ahir mateix, en el programa de TV3 de Josep Cuní, se'n va poder veure un exemple paradigmàtic. Una de les reines de les tertúlies i saraus televisius, des que va abandonar la política –o la política la va abandonar a ella–. Em refereixo a Pilar Rahola. Com el Gran Wyoming però sense cap sentit de l'humor, evoluciona dia a dia en l'art d'enfilar les argumentacions en una xerrameca compulsiva que deixa sense alè els oponents i oients en una imparable escala d'atabalament.

La seva defensa en la intervenció d'ahir va ser antològica. Gairebé va estar al nivell de la contundent defensa que acostuma a fer des de fa un temps del genocidi hebreu sobre el poble palestí. Això sí, suposem que el seu passat progre, el qual ara tan abomina, li va jugar una mala passada, i es va creure en l'obligació de justificar la seva defensa del líder del PP. No fos cas que hi hagués algú que pensés que té la intenció de prendre el lloc a Dolors Nadal, molt més curta de lèxic i vocabulari, val a dir-ho.

Rahola va assegurar que no compartia els objectius de Rajoy, però que la seva argumentació havia estat lúcida, contundent i clara i que per això havia guanyat el debat. En definitiva, un pas més de la sortida política de l'armari de Pilar Rahola.



DISBARATS A MANTA
A qui no li cal sortir de l'armari és a Francisco José Alcaraz, el president de l'Associació de Víctimes del Terrorisme. Les seves declaracions en una revista d'abast estatal i de gran tirada, fan pensar que més que de l'armari ha sortit del calaix de les andròmines.

Amb aire profètic vaticina que «ETA, abans de les eleccions podria posar sobre la taula l'entrega de 300 pistoles per afavorir la victòria de Zapatero». I en la mateixa línia: «Que ningú s'estranyi si en els propers dies es produeix la detenció del dirigent Txeroki, com una entrega d'ETA per afavorir el PSOE.» Les preferències d'aquest home no poden ser més clares. Prefereix que ETA es quedi amb les pistoles abans que guanyi Zapatero i la detenció de Txeroki, la considera un gran perjudici. A Mariano Rajoy, amb amics com aquest, per què coi li cal tenir enemics?



PILAR RAHOLA
TERTULIANA PROFESSIONAL
Amb la seva sortida de l'armari política Pilar Rahola va adoptant un look que va del de la veïna propera trafeguda, que ho sap tot i que no té pèls a la llengua, al de la dolça expubilla assenyada i mesurada al més pur estil de Marta Ferrusola de Pujol


 NOTÍCIES RELACIONADES

>No és el mateix, però hi retira

>Herrera creu que «el PP ja ha perdut» i que «no hi ha motiu per votar amb por»

>Chacón insta al vot útil perquè un diputat més de CiU, ERC o ICV «no significa res»

>ERC diu que tindria grup assegurat al Congrés si hagués renunciat al català

>Nadal aposta per redistribuir la T-Sud si Iberia compra Spanair

>Duran creu que PSOE i PP faran del Prat un apèndix de Barajas

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.