L'esforç per aprendre català té múltiples actors a Catalunya. Les administracions –no només la Generalitat, sinó també ajuntaments i consells comarcals–, els mateixos alumnes, el professorat del CPNL i els voluntaris lingüístics, que dediquen el seu temps i la seva energia a ajudar els alumnes a practicar la llengua, formen un paquet amb un resultat de vital importància: la integració social i cultural dels nouvinguts al país a través de l'idioma.

A les comarques tarragonines, el CPNL està estructurat en tres centres (Tarragona, Reus i Tortosa), una xarxa d'oficines municipals, un tècnic a cadascun dels consells comarcals i professors que fan classe a diversos pobles. L'oferta de cursos augmenta necessàriament cada any i s'ajusta en funció de la demanda social de cada municipi. Per exemple, en el primer quadrimestre d'enguany Constatí és, després de la ciutat de Tarragona, el municipi amb més inscrits de l'àrea (310). Per això el CPNL passarà de tenir-hi dos professors a obrir una oficina al municipi. Rosa Ivars, directora del consorci a les quatre comarques de l'àrea de Tarragona, ha assegurat: «Esperem acabar el curs amb més de 4.000 inscrits», una xifra similar a la del curs 2006/07. En conjunt, a la demarcació de Tarragona van estudiar llengua catalana 7.857 persones, un 16,9% més que l'any anterior.

En els darrers tres anys, el Departament de Vicepresidència de la Generalitat i les administracions locals han augmentat un 40% els recursos extraordinaris per afrontar amb garanties la creixent demanda. Els cursos més sol·licitats són els dels nivells bàsic i intermedi. Molts nouvinguts, de dins i fora de l'Estat espanyol, són conscients que per progressar laboralment el català és un valor afegit important i, en alguns casos, imprescindible. Així, l'any passat hi va haver una forta demanda del nivell D, el més alt, probablement a causa de l'obertura d'oposicions.

El 60% dels estudiants són dones, però fa un temps la proporció de dones era encara deu punts superior. «Han vist que obre moltes portes i els que ja fa uns anys que són aquí i tenen més temps, s'hi inscriuen», segons Ivars. El CPNL treballa amb associacions –«especialment de dones magribines, amb més dificultat d'integrar-se»– per fer-hi cursos específics. Un exemple és Salou, on es fa classe a una associació de senegalesos.

El CPNL fa cursos específics, com ara un de vint hores per al personal sanitari. «Cada cop hem de ser més imaginatius per adaptar-nos a la necessitat de la gent.» Ivars considera que al consorci «no sempre hem tingut prou reconeixement social, i a vegades se'ns ha vist com a comissaris polítics... Però la nostra tasca és àmplia i assessorem administracions, empreses i tribunals».