Els fets van passar l'11 d'octubre del 2006, quan els pares van anar al centre a queixar-se perquè la cap d'estudis, Glòria Zaragoza, i la directora del centre, Maria Dolors Cortadellas, no deixaven entrar el seu fill de cinc anys al servei d'acollida, que té cura dels infants entre dos quarts de nou i dos quarts de deu (hora en què els alumnes d'educació infantil entren a classe).

Segons la sentència del jutjat penal 17 de Barcelona, com a excepció, l'escola havia permès als acusats gaudir d'aquest servei a canvi d'un pagament simbòlic de cinc euros, una quantitat que el matrimoni no va abonar «en cap moment». La directora va demanar als pares reiteradament que paguessin els cinc euros, fins que finalment va decidir prohibir l'entrada del menor al servei d'acollida del centre.

Quan se'n van assabentar, els pares es van dirigir a l'escola «de manera agressiva» i es van encarar amb Zaragoza i Cortadellas «amb la intenció d'acovardir-les» perquè deixessin entrar el seu fill. Els pares, «menyspreant el principi d'autoritat que [les docents] representaven al centre», van amenaçar de mort la cap d'estudis, la directora i també la conserge, Carmen Prados, que era a la porta i va avisar els Mossos d'Esquadra. Els insults i les amenaces, però, no van tenir l'efecte que els pares esperaven, i Montserrat Márquez va decidir finalment agafar pel coll la cap d'estudis. Arran de l'agressió, la docent va tenir una crisi d'ansietat que li va fer rebrotar un quadre depressiu, i per això els acusats han d'indemnitzar-la amb 4.500 euros. Els pares també han de pagar 2.000 euros a la conserge, ja que li van provocar un agreujament de les patologies de l'aparell respiratori i digestiu i li van provocar un estat depressiu posttraumàtic lleu. Tot i que els acusats van negar en tot moment les agressions i fins i tot que haguessin faltat al respecte a les víctimes, la jutgessa considera que les proves presentades per la fiscalia i per l'acusació particular –exercida per la Generalitat i per la conserge– «han resultat del tot concloents» i, per això, els condemna per un delicte d'atemptat comès en la persona de la cap d'estudis i per una falta de lesions i una altra d'amenaces. La magistrada considera que «els poders públics han de garantir el gaudi dels drets a l'educació i a la salut pública», i esmenta fins a vuit sentències de tribunals d'altres ciutats de l'Estat, entre les quals, una del Suprem sobre l'agressió que va rebre un dentista de Girona. «Amb l'abraonament –entre d'altres– contra aquells que exerceixen el treball de l'educació, es degrada l'autoritat com a concepte necessari en la vida democràtica i en el diàleg i respecte mutu, amb un reflex especial a les aules», conclou la jutgessa. A banda de la condemna a pena de presó –que els acusats no hauran de complir en cap centre penitenciari perquè no tenen antecedents–, la sentència prohibeix als pares acostar-se a menys de 200 metres de l'escola durant sis mesos. Quan sigui ferma, la resolució s'haurà de llegir en la primera reunió del consell escolar que es faci.