La major part dels debats educatius provenen de les persones del propi entorn, és oportú que els professionals hi intervinguin. No obstant això, des de la lògica d'«avaluar externament» seria bo que altres col·lectius també fessin les seves aportacions, ja que els grans projectes són aquells que es construeixen des de la pluralitat de conceptes. És tan important escoltar el mestre com els pares o l'alumne, de la mateixa manera que abans de manar dissenyar per l'arquitecte una estructura és aconsellable atendre la opinió del paleta que la construirà.

A l'ensenyament i a l'educació els calen unes revisions permanents per tal d'incorporar elements complementaris d'acord amb el rumb de la societat. Per tant estaríem parlant de definir una estructura més sòlida, no de reparar un fracàs, ja que continuem tenint unes lleis operatives, bons centres i excel·lents professionals. Educar és la transmissió d'unes idees o valors i una determinada manera de fer, a través d'un aprenentatge lliure que permeti a la persona desenvolupar-se practicant sense cap mena de pressió. L'acció educativa s'esdevé a casa, a l'escola, al treball i als diferents espais socials. Normalment quan es força un adolescent a fer una determinada cosa automàticament es converteix en un rebuig. No només cal educar els nens, els adults s'han de reciclar permanentment, i altres persones amb dificultats socials simplement cal reeducar-les. L'aprenentatge el podríem entendre com el fet d'adquirir coneixements experimentant, és a dir, que l'individu per si mateix aprèn descobrint possibilitats només amb algunes supervisions.

Aquesta no és una filosofia nova, sí sovint oblidada, la defensava un gran pedagog, John Dewey, també la practicaven els nostres pares i avis, molts d'ells amb una formació autodidacta, un fet que indica que té utilitat. L'esforç personal d'aprenentatge dóna un rendiment superior, l'exercici d'una activitat fa que una vegada assumida la fórmula sigui menys probable oblidar-la, i això provoca seguretat i augment de l'autoestima. A les indústries amb la inèrcia de la producció immediata s'ha perdut la figura de l'aprenent, un fet que genera problemes de qualitat, es perden processos de producció, i per compensar-los es fan protocols, que després a la pràctica tenen limitada utilitat. En aquest sentit seria bo incrementar la interrelació empresa-formació professional potenciant les pràctiques.

L'educador, el que fa de supervisor, pot ser un professional, però també poden exercir aquelles persones amb capacitat de transmetre uns coneixements adquirits fruit de l'experiència o altres formacions addicionals. L'educador ha d'educar assertivament, el receptor ha d'estar assertiu, per això calen unes circumstàncies especials, les dues parts han de voler, la química és imprescindible. Haurem d'avançar en els plans de treball individualitzat, ja que cada persona és diferent. L'actitud de l'alumne pot incidir en el baix rendiment formatiu a les escoles i universitats, però també es podria entendre ocasionalment per la incapacitat de saber atraure l'atenció del receptor; el professor, l'educador, ha de ser un gran seductor. De poc els serveixen profundes fórmules matemàtiques a aquelles persones que es tanquen, que tenen clar que no les faran servir; d'entrada, pot suposar una frustració i que abandonin el curs en qüestió. Per ser respectat no tothom ha de fer lletres o econòmiques, per exemple; i en canvi pot ser una brillant persona en altres camps. Les infraestructures poden ser imperioses, però els continguts educatius són vitals, per això en els centres formatius caldrà aprofundir en especialitats cada vegada més concretes per tal de donar resposta a les demandes socials i a la voluntat de l'alumne, que haurà de compaginar intensament les sessions teòriques amb més exercicis pràctics.

Sovint l'intel·lectual perd la intel·lectualitat discriminant els que no són de la seva condició, oblidant que el fet diferencial és la font de riquesa de la vida. Una tertúlia literària sobre la figura de Vicente Alexandre pot ser fantàstica, fer un cafè al bar del poble amb els treballadors autodidactes té un atractiu, també s'hi aprèn. La societat esta constituïda per un gran equip de gent que es complementa, ningú és imprescindible i en canvi tots som necessaris.