No fa ni un mes, el 9 de febrer passat, vaig assistir a la festa d'inauguració del Centre Social Ocupat i Autogestionat (CSOA) La Colomera. Dues coses em van cridar l'atenció. Primer la joventut, tant dels ocupants com dels participants a la festa. I, segon, la maduresa que demostraven aquests joves.

Em van agradar les paraules que es van dir per inaugurar el centre: «No es tracta només del que fem, sinó també de com ho fem.» En aquest món on, cada cop més, la finalitat justifica els mitjans, un grup de joves té molta cura amb el «com fem les coses». Perquè això és el reflex de les idees que portem a dins dels nostres cors i és el model de societat que volem construir. Com La Colomera, amb molt d'esforç, traient molta merda, sense caps i sense ideòlegs, horitzontalment, sense grans discursos, des de baix i gaudint. Amb alegria, color i il·lusió, perquè ens anem fent grans i tot això són coses que anem deixant pel camí, i ens anem tornant més avorrits.

Un corrent d'aire llibertari va entrar a Tarragona. Per dinamitzar la vida i compartir amb tota la ciutat i els moviments socials un nou lloc de referència. Els ulls de molta gent, que lluitem per la transformació social, estan posats a La Colomera, sobretot els que apostem per una infectació real entre totes les subjectivitats que creixen a dins i contra el sistema.

Per això em preocupa que el 4 de març hi hagi un judici contra els ocupants. I em preocupa que un cop més xocarà la legalitat amb la legitimitat, la propietat amb el bé comú, allò privat amb allò social. I la justícia, per damunt de tot. És cert que legalment la casa té un propietari, però no és menys cert que aquest l'abandona i deixa que es deteriori, sense importar-li el destí dels antics llogaters o la salubritat de l'immoble per als veïns que viuen a prop. La justícia és igual per a tothom, ho sabem, però tothom hauria de disposar de recursos semblants. Els advocats i procuradors costen diners, i obtenir-los mitjançant la justícia gratuïta no sempre és senzill (entre altres coses pel tracte d'alguns funcionaris) i, a vegades, no cobreixen les expectatives. Cal tenir en compte que és complicat endinsar-se i bellugar-se dins d'aquest àmbit reservat als professionals i on sovint et sents perdut, i necessites confiar en algú.

Per tot això el dia 4 de març a les 9 hores del matí aniré al jutjat de Tarragona a donar el meu suport als acusats i un cop més estar al costat seu.