diumenge, 2 de març de 2008
> Sorolls
la galeria
XAVIER VALLS SERRA.
Dos sorolls matiners m'identifiquen immediatament amb la meva ciutat. Un és l'inefable camió de recollida de la brossa, que amb una puntualitat encomiable –a les set del matí– em desperta diàriament al so d'una moderna simfonia. L'altre és el cruc-cruc-cruc –insistent mentre mandrejo– coproduït pels barcelonins i per la munió de visitants que arrosseguen les seves maletes rodants, però massa frisoses quan llisquen pels panots de les voreres. Dels primers, poca cosa a dir. Només recomanaria que, quan altre cop finalitzi la concessió i es renovi el servei, els responsables de la cosa no ens tornin a explicar que els nous camions estaran insonoritzats. Mai l'encerten. Pel que fa als humans amb maleta incorporada, crec que ja són indissociables de la nostra civilització. Si ens observen des de fora, a hores d'ara no ens deuen classificar per races, sinó entre els que transiten sense complements i els que tenen un braç llarg i estrany, que incorpora una bossa final amb les mudes per passejar pel planeta. Sorprèn que l'inventor que va dotar de rodes i mobilitat les maletes no hagi tingut fins ara un reconeixement mundial. Sense el seu cervell exquisit, no existiria la globalització ni la fusió de cultures. No sé amb quins criteris es donen els premis Nobel o els del Príncep d'Astúries, però, quan recordo els meus viatges primerencs en companyia de maletes transportades a pes, tinc sovint la sensació que hi ha oblits imperdonables.
|
