Avui dia a les nostres universitats no sols hi ha més estudiantes que estudiants, sinó que, a més, el rendiment mitjà de les dones és més elevat que el dels homes. Constatem que en els darrers anys s'ha produït una incorporació creixent de les dones en l'educació universitària, i que s'ha superat en aquest àmbit el notable retard que hi havia al nostre país.

Podríem pressuposar que la plena equiparació en la formació, en aquest cas en la formació superior, suposa una igualtat d'oportunitats en la futura vida laboral de les titulades superiors. Però els resultats de l'enquesta sobre inserció laboral de les persones titulades de les universitats catalanes de la promoció del 2001, realitzada per l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i analitzada des de la perspectiva de gènere pel Grup de Recerca d'Igualtat d'Oportunitats en l'Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia (Giopact), de la UPC, demostren significatives, alhora que inquietants, diferències en la inserció de les persones titulades segons el gènere, ja sigui en retribució, estabilitat, funcions, etc.

La diferència més evident resideix en el sou. Les dones universitàries, cinc anys després d'haver acabat la carrera, majoritàriament tenen sous més baixos que els homes universitaris. Aquestes diferències de retribució varien segons l'àmbit d'estudi de la persona titulada, i es constata que hi ha més diferències de retribució entre gèneres en l'àmbit privat que en el públic, i més en les empreses petites que en les grans.

El nivell de formació és una variable fonamental que intervé en el mercat de treball en el moment d'establir el nivell de remuneració del personal assalariat. Les persones més qualificades tenen una remuneració més alta, però les dones més qualificades, segons es constata pocs anys després d'haver acabat els estudis, tenen una remuneració més baixa que la dels homes. Aquestes diferències salarials persisteixen en els treballs més qualificats quan comparem dones i homes amb el mateix nivell de formació i amb un lloc de treball del mateix grup ocupacional.

Pel que fa a la contractació, s'evidencia que pocs anys després d'haver acabat els estudis universitaris hi ha una proporció més alta de dones que d'homes amb contractes temporals. Les funcions realitzades en el lloc de treball també són diferents segons el gènere. La proporció d'homes dobla la de dones en les funcions directives i s'aproxima al doble en les funcions tècniques. Quan l'empresa està ubicada en l'àrea tècnica, tot i produir-se diferències per gènere en algunes funcions, són menors que en les empreses de la resta d'àrees.

Les diferències en el sou, en el tipus de contractació i en les funcions realitzades a l'empresa no es mantenen en els índexs d'ocupació, d'inactivitat o d'atur, que són més o menys iguals entre homes i dones, cosa que evidencia que les dones universitàries treballen, però en condicions pitjors.

En la nostra societat i en un col·lectiu d'homes i dones amb titulació universitària recent, les desigualtats laborals per raó de gènere encara són una realitat. Constatem que, malgrat els esforços de la dona per augmentar la seva formació, la desigualtat persisteix. Encara queden obstacles que els han impedit disposar de les mateixes oportunitats. La diferència en l'assignació de rols segons el gènere i la persistència d'estereotips en l'àmbit laboral col·loca les dones en una situació de partida més desfavorable, que es tradueix, pocs anys més tard d'haver començat a treballar, en diferències remarcables.

Malgrat els avenços i els esforços de les protagonistes, la igualtat d'oportunitats en el treball no és un fet. Sens dubte, lleis i normes, a més de programes educatius i sensibilitzadors, continuaran sent necessaris en els propers anys.

(Signen l'article de manera conjunta: Carme Martínez Costa, Maria Dolors Calvet Puig, Olga Pons Peregort, Santiago Roca Martín i Marta Tura Solvas, professorat i personal gestor de la UPC.)