| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2024


diumenge, 2 de març de 2008
>

El fantasma dels transvasaments



GUSTAU MORENO. Tortosa

La campanya electoral ha fet reaparèixer el fantasma del transvasament de l'Ebre, el projecte estel·lar de la llei del Plan Hidrológico Nacional (PHN) que havia aprovat el govern del PP amb el suport de CiU. En un primer moment, el PP va resistir-se a incloure el transvasament de l'Ebre en el seu programa electoral, amb l'objectiu d'evitar un trencament al PP aragonès, però la necessitat de mantenir les places fortes del País Valencià i Múrcia han portat Mariano Rajoy a parlar més clar en matèria d'aigua. Abans del cara a cara amb Zapatero, Rajoy ja havia dit en algunes entrevistes que portaria aigua a València i Múrcia després d'haver fet les obres del pacte de l'aigua de l'Aragó, una afirmació que finalment també va quedar recollida en el programa electoral del PP. L'estratègia va ser no anomenar explícitament l'Ebre, una cosa que ja era inevitable quan Rajoy va fer dijous un míting a Alacant.

El candidat del PP es va comprometre a tirar endavant un transvasament que portarà aigua a Castelló, València, Alacant, Múrcia i Almeria. Tot i que no va dir que l'aigua hagués de ser de l'Ebre, Rajoy va tornar a parlar de complir el pacte de l'aigua, que implica obres hidràuliques milionàries i la reserva d'uns 3.500 hectòmetres cúbics per fer nous regadius a l'Aragó. I per primera vegada va parlar d'establir un cabal ecològic per al riu. «Hi haurà aigua per a tots», va prometre Rajoy, que va insistir a transvasar «l'aigua que es llença al mar».

De fet, les paraules de Rajoy van generar divendres la reacció de la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, que va acusar el candidat del PP de no haver promès «res», ja que després de fer les obres a l'Aragó i garantir el cabal ecològic no quedarà aigua per transvasar. En aquest sentit, l'actual cabal mínim de l'Ebre, establert en un pla de conca en procés de revisió, és de 100 metres cúbics per segon. El PHN aprovat pel PP pretenia mantenir el mateix cabal mínim i transvasar 1.050 hectòmetres cúbics anuals a Almeria, Múrcia, Alacant, València i Castelló, però també a Barcelona. El govern d'Aznar, que va aconseguir el suport de CiU a canvi de compartir un consorci que gestionés les obres de protecció del Delta, preveia destinar 190 hectòmetres cúbics anuals a les conques internes de Catalunya. Però ara Rajoy hauria perdut el seu principal aliat de fa quatre anys, ja que Duran i Lleida ha dit que no compti amb CiU. Amb tot, CiU sí que reclama la interconnexió de xarxes, portar l'Ebre a Barcelona i l'arribada d'aigua del Roine.





- El projecte estel·lar del PHN del govern d'Aznar era el transvasament de l'Ebre, que preveia transvasar 1.050 hectòmetres cúbics anuals: 190 per a les conques internes de Catalunya, 315 a la conca del Xúquer, 450 a la conca del Segura i 95 més a Almeria. Va ser derogat el 2004.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>El 2009 començarà la fi del transvasament del Ter

>Les fuites atien la guerra de l'aigua

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.