El 29 de setembre passat l'alegria es va desfermar per a una part de la població de Montgat. S'havia sortejat una promoció d'habitatges protegits a la zona del Turó del Sastre i la satisfacció dels beneficiats en el sorteig contrastava amb la resignació dels que esperaven poder accedir a un del centenar de pisos que s'hi rifaven. Els primers, però, ignoraven les condicions de pagament que posteriorment els demanaria Caixa Sabadell per finançar cadascun dels immobles. Uns requisits inassumibles per la majoria dels agraciats i que van fer que dijous passat, una cinquantena omplissin de gom a gom el saló de plens de l'edifici consistorial per fer palès el seu descontentament i exigir explicacions i suport a qui correspongués. Tot, amb un darrer objectiu: «No perdre el nostre pis.»

Abans que el problema es reconduís cap a solucions més satisfactòries pels veïns, molts es confessaven «desemparats i enganyats» perquè hi ha una llei que els avala, que els ha concedit un pis que volen pagar i gaudir, però al qual se'ls complica l'accés per unes fórmules de finançament que «no estan gens d'acord amb el que s'havia garantit per llei». Unes condicions que, en primer lloc, els obligaven en un any a fer un primer pagament de prop de 50.000 euros, sumats al 20% del preu total de l'habitatge, el lliurament de claus, les despeses d'escriptura i d'hipoteques i altres comissions. Una quantitat força allunyada dels ingressos màxims que el concurs requeria per poder presentar-s'hi: uns 31.500 euros anuals. Així, i exceptuant els casos de qui té vuit milions estalviats per salvar aquest primer termini, l'única opció de molts va ser interessar-se per demanar un préstec. Llavors, a molts els va caure l'ànima als peus en escoltar les seves condicions: pagament en deu anys, amb un interès del 9%, i que obligava a reservar 470 euros mensuals per fer front a aquest préstec complementari de la hipoteca. Del 80% restant del pis, a pagar en 25 anys, resultava reservar 768 euros més a final de cada mes. Fent una suma total, uns 1.238 euros. Els problemes, però, no s'acaben aquí: l'entitat financera no els permet endeutar més del 40% dels seus ingressos. Fent més comptes, la conclusió és que cada adjudicatari hauria d'ingressar 3.100 euros per assumir la hipoteca i el préstec demanat. «¿Si la condició bàsica era no ingressar més de 2.625 euros mensuals, per a qui és aquesta promoció?», es pregunta un dels afectats.

La situació tan esperpèntica, la reclamació veïnal i la mediació municipal han fet que l'Impsol –promotora pública d'aquests edificis que encara s'estan construint en aquest territori montgatí–, hagi canviat d'entitat financera i estigui estudiant les ofertes de dos bancs i caixes que han assegurat que milloraran les condicions de pagament disposades inicialment per Caixa Sabadell. De fet, alguns dels afectats que ahir es van reunir amb responsables de l'Impsol per analitzar la situació van confessar que era la primera vegada que un banc proposava a veïns adjudicataris d'un pis protegit «hipotecar la casa dels pares» com una de les solucions per fer front a les despeses.

Entre les opcions de pagament que han transcendit, una de les més ben rebudes consisteix en la reconversió del préstec personal en una segona hipoteca d'acord amb les darreres promocions, sense cap despesa afegida en la cancel·lació del préstec, un interès de l'euríbor més 1% o fix i un termini d'amortització de 25 anys. En qualsevol cas, l'Impsol tractaria cada cas d'acord amb la situació econòmica i laboral de cada veí, en especial d'aquells que tinguessin més dificultats per assumir aquesta inversió. A més, la promotora només obligaria els adjudicataris a pagar el 5% del preu total del pis en signar el contracte, a més d'un 15% en signar l'escriptura pública, sense haver de fer front a cap despesa mentre dura la construcció dels immobles.

Avui, a partir de les set del vespre, els afectats estan convocats al centre cívic Les Mallorquines per tal d'analitzar la situació, tot esperant que la setmana vinent rebin notícies més positives que les que aquests dies els han tret la son.