El Fòrum de Diagnosi, que servirà de base per marcar les pautes d'un desenvolupament sostenible per a la ciutat, extreu un seguit de conclusions inicials, dividides entre punts forts i dèbils (vegeu gràfic). Entre els punts febles, cita explícitament la falta de «lideratge i transparència» en la gestió de l'aigua –que du Ematsa, empresa municipal participada en un 51% per l'Ajuntament i un 49% per Aigües de Barcelona– i l'«elevada dependència» del CAT, que porta l'aigua de l'Ebre, ja que la pròpia és «un recurs limitat».

El fòrum –celebrat al gener a partir de les percepcions d'entitats i institucions locals reunides en un consell assessor i dels resultats d'una enquesta ciutadana– identifica també problemes com la mala qualitat «hidromorfològica i biològica de les principals masses» d'aigua pròpies, en especial les subterrànies de l'oest del municipi, «amb valors molt elevats de conductivitat i clorurs». De fet, l'informe alerta en general de les «elevades concentracions d'elements» com ara nitrats, clorurs, sulfats o metalls, a causa de la contaminació industrial i urbana, a tota la conca del Gaià i el Francolí, rius dels quals també denuncia la degradació al tram final. Per contra, destaca com a punts forts que els aqüífers no estan contaminats per nitrats de fonts agràries, o que ja s'està elaborant un pla de gestió de la conca.

ALERTES MEDIAMBIENTALS
L'extens document també posa en relleu un altre seguit de problemes ambientals, com ara l'impacte paisatgístic dels polígons, el risc d'inundabilitat al Francolí o d'incendis a Boscos, els pobres nivells de recollida selectiva –en especial l'orgànica–, la poca implantació de les energies renovables o la manca d'un mapa acústic. En qüestions més socioeconòmiques, la diagnosi alerta igualment de la manca d'aparcaments, el poc ús del transport públic, la inseguretat ciutadana en certs barris, la manca de diversificació econòmica, la davallada del comerç tradicional o, fins i tot, la mala integració de la immigració.