Que un avió no s'enlairi a l'hora o que ni tan sols aparegui a recollir els passatgers que han comprat el seu bitllet no és un fet fred sinó una situació accidental darrere de la qual hi ha l'afectació que representa per a cada una d'unes quantes desenes de persones.

Un consultor d'empreses, una botiguera, dos comercials, una parella de nuvis, tres amigues de mitjana edat, un periodista, dos enginyers, quatre empresaris i una seixantena més de persones feien cua ahir a les set del matí davant del taulell de Spanair de l'aeroport de Girona per iniciar el tràmit d'embarcament del vol JK 6191 que els havia de dur a Madrid.

Els presagis eren dolents, però. Al seu voltant, jeien centenars de persones abrigades amb mantes, sacs o els seus abrics. Directament a terra, recolzades a les columnes o fent equilibris a les plastificades i rígides cadires d'espera. No n'hi havia ni una sola de lliure i aixecar-se a llençar un paper a la paperera significava perdre-la i quedar-se dret.

La boira havia fet cancel·lar vols de sortida des de la nit anterior. De mica en mica, s'anava aixecant el dia, s'anava esvaint la boira, i a mesura que els avions anaven emprenent el vol, uns amb retard, d'altres no tant, el campament s'anava buidant. Del tot? No! El nostre grup de viatgers es resistia a marxar de l'aeroport i veia com, cancel·lació darrere cancel·lació, el seu vol JK 6191 saltava d'hora en hora. Fins que, al voltant de les dotze, es donava per definitivament anul·lat i els desconcertats passatgers descobrien que l'avió que havien d'haver agafat a les 7 del matí, a les 12 del migdia ni tan sols era a l'aeroport. Els que van voler van poder agafar un vol a Barcelona, però sense cap garantia sobre l'hora. D'altres, perdut el dia i la raó que els esperava a la capital espanyola, van decidir tornar a casa.

Aquests passatgers i també tots els altres que ahir de bon matí van passar per l'aeroport de Girona van tenir la certesa que la boira no era només a les pistes sinó també al cervell dels responsables de la gestió aèria d'aquest país. Si no, no es pot entendre que les inclemències meteorològiques només generin inconvenients per als passatgers i cap obligació per a les companyies ni els aeroports