Tot va començar l'11 de febrer, quan la noia, que pateix una disminució psíquica greu, va notar unes molèsties i va anar a veure el seu metge de capçalera, que la va derivar a urgències. D'entrada, es pensaven que els dolors podien estar provocats per problemes als ronyons o a la vesícula, però en fer-li una ecografia van descobrir que estava embarassada. Aleshores van concertar una visita amb un ginecòleg de l'hospital del Mar, que els va remarcar que estava de més de cinc mesos. Des del primer moment, els pares i la germana de la pacient van mostrar la seva voluntat que la seva filla i germana avortés, perquè consideren que no està capacitada per fer-se càrrec d'una criatura. Uns dies després, en una nova visita, els pares i la mateixa pacient –que està sota la seva tutela legal– van signar un document de consentiment per realitzar la interrupció de l'embaràs al cap de dos dies, el 22 de febrer. Però el dia de la cita els metges els van dir que no era possible realitzar la intervenció perquè faltava la signatura del cap de ginecologia. Molt estranyats, van ser citats per a una nova revisió aquest dilluns, en què se'ls va instar a una altra revisió que s'havia de fer dimecres. La sorpresa va arribar ahir mateix, quan la metgessa que els va atendre els va dir que no se li practicaria la intervenció. La germana de l'afectada, Mònica Antequera, va relatar ahir la impotència i la indignació per la reacció dels professionals: «La meva germana no està capacitada per tenir una criatura i la seva disminució està certificada tant per la Generalitat com per l'escola taller on treballa.» Lamenta el rebuig que han sofert i el tracte que han rebut dels professionals que, segons ella, tenien por de realitzar la intervenció. Representants de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears denuncien que la sanitat pública es «desentengui» de casos com aquest: «Segur que n'hi ha molts més.»

Fonts de l'hospital van confirmar ahir que la jove havia estat atesa pel servei de ginecologia, que van desestimar realitzar-li la interrupció de l'embaràs perquè no existeix «risc vital» ni per a la mare ni per al fetus i que els van adreçar a Salut i Família, que s'encarrega de sufragar el cost dels avortaments de dones sense recursos. A banda puntualitzen que la família tan sols van aportar un certificat d'incapacitat laboral i no un informe mèdic sobre la seva disminució. La família nega aquesta versió i ha optat per adreçar-se a la sanitat privada.