Moltes vegades els polítics van a remolc de la ciutadania. És necessari una gran mobilització popular perquè els polítics prenguin decisions. Aquest és el cas de la preservació del paratge Pinya de Rosa de Blanes, un dels darrers espais verges que queden a la Costa Brava. Una plataforma ciutadana, que va arribar a aconseguir 18.000 adhesions, va mobilitzar els polítics de Blanes, primer, i els grups parlamentaris catalans, després, que finalment van aprovar una llei de protecció del paratge. Era l'any 2003. Tothom es felicitava de la fita aconseguida. Però el cert és que aquesta llei només era el primer pas. I cinc anys després, el més calent és a l'aigüera.

JUNY 2002.
Arrenca la polèmica sobre Pinya de Rosa. Ja feia anys que els terrenys eren edificables i els propietaris havien fet fins i tot les cessions públiques, en les quals avui hi ha l'hospital comarcal i els dipòsits d'aigua. L'any 1994 ja hi havia hagut un intent de fer xalets a la zona. Llavors se n'hi pretenien fer 130 i un hotel de 7.000 m². El pla, però, va quedar aturat fins al 2002, quan es va reactivar. Llavors es va registrar a l'Ajuntament un altre pla parcial en què es pretenia fer 330 xalets i un hotel de 5.000 m². Ràpidament es va crear la plataforma ciutadana Salvem Pinya de Rosa. En poques setmanes va rebre 18.000 adhesions.

JULIOL 2002.
El govern municipal, format per CiU i ERC, suspèn les llicències d'obres a Pinya de Rosa. Els propietaris denuncien l'Ajuntament i la plataforma fa mobilitzacions la resta de l'any.

ABRIL 2003.
El Parlament aprova una proposició de llei presentada per tots els grups parlamentaris que converteix les 50 hectàrees de Pinya de Rosa en paratge natural d'interès nacional. La llei diu que cal establir els límits geogràfics d'aquest espai protegit, que passarà a ser gestionat pel Departament de Medi Ambient. Marca també l'obligació de crear un consell rector amb representants del municipi i dels propietaris, entre d'altres. Els terrenys passen a tenir qualificació de sòl no urbanitzable i la Generalitat es reserva el dret de tempteig i retracte en el cas que els propietaris rebin una oferta de compra. Finalment, s'estableix que, al cap de divuit mesos, s'aprovarà un pla rector d'ús, gestió i protecció.

MAIG 2003.
La protecció de Pinya de Rosa és un dels temes centrals de les eleccions municipals.

ABRIL 2005.
Dos anys després d'aprovar-se la llei, la Generalitat encara no ha fet cap tràmit per desenvolupar-la. A part, molts sectors s'alarmen quan el govern anuncia que es planteja vendre una part de la finca a canvi que els propietaris cedeixin la resta del terreny per protegir-lo. Això provoca un gran rebombori i les relacions entre el govern municipal i el de la Generalitat es tensen. Els propietaris de la finca descarten la proposta i reclamen una indemnització per les 330 cases que han de deixar de fer.

JUNY 2005.
Medi Ambient presenta una proposta que marca els límits de Pinya de Rosa, que inclou les 50 hectàrees d'aquest espai. A més, proposa la creació d'un nou pla d'espais d'interès natural, que inclou 50 hectàrees més, que se situen al voltant de la finca de Pinya de Rosa i que abasten també la cala Treumal, una part de la cala de Santa Cristina de Lloret i la zona que queda sobre Pinya de Rosa.

JULIOL 2006.
El govern aprova definitivament els límits del paratge.

AGOST 2006.
L'Obreria de Santa Cristina de Lloret inicia accions judicials contra la delimitació territorial de Pinya de Rosa. Considera que la decisió d'incloure aquest espai lloretenc dins l'àmbit de protecció és innecessari i posa en perill la continuïtat de la mateixa obreria. L'alcalde, Xavier Crespo, també hi està en contra.

MARÇ 2007.
Un miler de veïns de Lloret es manifesten. La mobilització l'organitza l'Obreria de Santa Cristina i té el suport de 23 entitats. L'alcalde i bona part del govern participen en la protesta.

FEBRER 2008.
Els propietaris volen vendre's la finca a un altre particular. Així ho anuncia l'Ajuntament de Blanes i tots els grups municipals aproven una moció instant la Generalitat a exercir el dret de tempteig que té reconegut. El govern respon que no hi ha constància oficial d'una oferta, però que si es produeix exercirà el seu dret preferencial de compra. Mentrestant, no s'ha fet cap pas més per desenvolupar la llei.