A la platja de la Barceloneta hi ha un cartell que adverteix en anglès, català i castellà que no s'hi poden tocar els bongos. L'explicació s'ajuda d'un dibuixet de dos tambors coberts per una autoritària X. Un centenar de metres més enllà, un altre cartell adverteix que està prohibit beure begudes alcohòliques. Tampoc s'hi pot acampar ni passar-hi la nit, segons llegim una mica més endavant. Aquests cartells trilingües s'adrecen als turistes que a l'estiu ompliran la platja de la Barceloneta i la resta de platges del litoral barceloní.

Els cartells demostren la complexa relació de la ciutat amb el turisme. Mentre els hotelers i l'Ajuntament de Barcelona estudien fórmules per atreure encara més turistes, des del mateix Ajuntament persegueixen comportaments que van lligats amb el turisme massiu. Barcelona prohibeix tocar els bongos a la platja, i envia la Guàrdia Urbana a treure-hi els grenyuts de la motxilla que volen dormir les borratxeres d'estiu a la sorra. I, al mateix temps, la ciutat planteja portar més turistes a les platges posant-hi més comoditats i, fins i tot, enviant fullets fins a l'últim hostal de la ciutat per si algun guiri despistat encara no sap que Barcelona, a més de paelles precuinades i barrets mexicans de tots colors, també té platja.

Ahir a la tarda, aliena a les tribulacions dels hotelers i dels administradors de la ciutat, la platja de Sant Sebastià era l'escenari del passeig desolat d'algunes parelles furtives que buscaven un moment de calma fora del brogit urbà, la cursa d'esportistes vocacionals fent fúting al llarg del passeig marítim, i veïns de la Barceloneta passejant el gos. Al cel, alguns avions feien cua sobre el mar esperant el permís per aterrar al Prat.

A l'hivern, les platges són dels gossos i dels enamorats mentre els hotelers pensen com omplir-les encara més a l'estiu. A l'hivern, la Barceloneta i la Ribera tornen per uns mesos a ser els barris de bodegues i mercat, de granges de Cacaolat i xuixo de crema, de pisos modestos d'aquells que van inspirar Francisco Ibáñez per fer la Rue 13 del Percebe, tot esperant els guiris que a l'estiu ompliran una altre cop les terrasses, les guinguetes i els pubs de música electrònica

Davant d'aquest paisatge del litoral barceloní s'alça ara, com un monstre que emergeix de les aigües, l'estructura solitària del futur hotel Vela, al final d'un dic del port. Un hotel més. L'esquelet de formigó s'omplirà un dia de turistes que aniran a les platges barcelonines, ompliran les caixes de botigues i restaurants i, si l'Ajuntament ho aconsegueix, a més d'això faran les seves necessitats allà on toca, s'emborratxaran als locals on és legal fer-ho i passaran les nits pagant habitació en un hotel en lloc de fer-ho a ras de platja, bressolats per les onades.