dimecres, 27 de febrer de 2008
> Excel·lència, sense pla
la galeria
JOAN DOMÈNECH MONER.
S'ha insistit moltes vegades que Lloret necessita un pla d'excel·lència, és a dir, una acció continuada dels establiments aportant uns millors serveis i un tracte més humà, més individualitzat, per atraure turisme de qualitat. En tot cas, en la selecció del personal –i en els sous que se'ls ofereix– deu haver-hi una mica el quid de la qüestió. És clar que també hi deu pesar la pròpia formació dels individus, la seva capacitat de reacció i el do de gents. Dissabte passat vaig ser testimoni directe d'una actuació brillant que mereix un comentari. M'havien convidat al sopar d'aniversari de la Nova Ràdio Lloret, que se celebrava en un conegut restaurant de cala Canyelles, amb nom d'aparell de fabricar l'oli. La cambrera, simpàtica i vistosa, ens va preguntar què preferíem de segon: carn o peix al forn. Amb el meu habitual to d'humor, vaig contestar: patates al forn amb peix. Amb l'ordre que hi vaig posar, volia demostrar que m'agradaven tant o més les patates que el mateix peix. Vam anar menjant els entrants i no vaig pensar més en l'anècdota, ni quan van portar el segon plat, que era, efectivament, de peix al forn, però fet d'una altra manera. Tot d'una, però, va aparèixer la cambrera amb un plat a part, amb patates al forn. Havia pensat en la meva frustració i l'havia resolt el millor que va saber. Ens va sorprendre a tots. Vaig dir a l'amo del restaurant que la felicités i li vaig fer notar que en cambrers així és on rau l'excel·lència.
|
