El dia 17 de febrer Kosova ha proclamat la seva independència. Tot i que la majoria dels països europeus han anunciat que reconeixeran el nou estat, el govern espanyol, mitjançant un acord entre el PP i el PSOE, ja s'ha afanyat a dir que no ho faria, per la por que tenen que Catalunya o el País Basc puguin decidir algun dia també proclamar la seva independència. I a Catalunya, quina és la situació i l'exemple a seguir? És clar que la via cap a la independència de Catalunya és oberta, només cal seguir-la, tot i que la via pot ser diferent per al cas català de la seguida per Kosova, pel fet que també són diferents la seva història i la situació actual. Però és segur que en una Europa democràtica no es poden negar els dret de les nacions a l'autodeterminació. Tal com hem vist amb l'exemple de les catorze nacions d'Europa que han assolit la independència des del 1990, és possible arribar a la proclamació de la independència pacíficament i en el marc legal europeu. Només cal seguir les legislacions internacionals que reconeixen els drets dels pobles a autodeterminar-se. Dins de l'Europa actual, ja no hi tenen cabuda els conflictes violents, sinó els acords i els tractats entre les nacions que la integren. I en un món cada vegada més globalitzat, la dependència que Catalunya pugui tenir de l'Estat espanyol cada vegada és més petita. De tota manera, també és important de cercar els suports internacionals necessaris per assolir la independència. En això, els catalans ja hi tenim experiència –sempre molt negatives–, com quan Anglaterra no va complir els tractats signats amb Catalunya durant la guerra de Successió, o també quan els principals estats europeus van deixar Catalunya i la República espanyola soles durant la Guerra Civil, amb l'acord de no-intervenció. Per tant, la bona tria dels aliats per a una futura independència de Catalunya ha de ser clau.

Primer de tot, però, cal que un nombre important de ciutadans de Catalunya es mostrin favorables a la demanda d'un referèndum d'autodeterminació, on es pugui determinar democràticament si els catalans volem pertànyer a l'Estat espanyol o no i en quines condicions. Precisament, ara s'està iniciant una campanya de recollida de signatures per tal de demanar el reconeixement del dret a decidir del poble català.

I no cal dir que, d'arguments per voler una futura Catalunya independent, n'hi ha molts. I aquesta darrera legislatura, en què el govern progressista de Madrid i el govern sucursalista de Catalunya han incomplert una promesa darrera l'altra, ens ha fornit de mil i un arguments: l'escassa inversió de l'estat a Catalunya, els desastres de les infraestructures (trens, aeroports i carreteres), l'escassa inversió en ensenyament, el dèficit de la seguretat social, la incapacitat de tenir un govern que pugui afrontar els problemes propis sense dependre sempre de les decisions de Madrid, la mala salut que tenen la llengua i la cultura catalanes, menyspreades i ridiculitzades públicament pels mateixos polítics i per mitjans de comunicació... Molts intel·lectuals, empresaris i professionals de tots els sectors ja s'estan adonant de la necessitat imperiosa d'avançar cap a la independència si Catalunya vol continuar sent una de les regions capdavanteres d'Europa.

El dia 9 de març es constituiran arreu de Catalunya unes meses per recollir signatures, dins la campanya que porta a terme la Plataforma pel Dret a Decidir (que compta amb l'adhesió de més de 700 entitats i de més de 18.000 ciutadans). La campanya pretén la recollida de signatures per exercir el dret de petició col·lectiva als Parlaments dels Països Catalans, per tal que aquests, a través d'una proposició de llei orgànica de transferència, demanin al Congrés dels Diputats la transferència de la competència plena per a la convocatòria de referèndums en als respectius territoris. Així, Catalunya seguirà el camí de les nacions europees que s'han independitzat i podrà avançar cap a la futura independència, d'acord amb els mitjans democràtics i legals vigents actualment.

La nació catalana és major d'edat i pot caminar tota sola, sense que ningú l'hagi de tutelar. Volem fer sentir la nostra veu pròpia al món, sense intermediaris. No romanguem per sempre més com una anomalia històrica en un món modern. Exigim una Catalunya moderna, amb veu i vot internacional.