Com poden deduir, sóc una afectada per un accident, un més dels que cada dia se'n parla i no s'hi posa ni la més mínima atenció. Sense anar més lluny, dijous passat van morir 5 persones en un punt negre de la carretera. Que és un punt negre? Si ja se sap que ho és, per què encara ho és? En fi, faig això en memòria del meu fill que el 25 de febrer del 2003 va morir a la carretera. Allà es van quedar totes les meves esperances de vida. Bé, la meitat del meu cor i el de la família. I els seus dos fills es van quedar sense pare. Ell només tenia 26 anys i moltes il·lusions.

Doncs bé, en veure aquell programa em va sortir la ràbia. Resulta que els Mossos van agafar dues persones begudes, sense punts i els posen a la presó. I què passa amb els que agafen el cotxe, van a una velocitat extrema i maten persones com l'Isaac?

Ell va anar de vacances en tren per anar més tranquil i per no fer patir la seva mare. Va anar a Tarifa a fer un curs d'ala delta. En un dels desplaçaments que feien en cotxe per anar a fer el curs ell anava de copilot, portava el cinturó de seguretat, no havia begut, però hi havia aquell punt negre –que encara hi deu ser, sense càmeres– i un vehicle va xocar contra ells. No hi ha retirada de carnet, no hi ha res; aquella persona només el cel la jutjarà, no? Per què, on és la consciència?

Mai vaig saber com va passar el seu accident. No vaig veure el seu cos, no em van deixar, ni la policia ni el metge, ni ningú. Et donen el seu carnet i el fèretre. Els tràmits burocràtics es van fer en dos mesos. I mai més se n'ha sabut res. Un més a l'estadística.

Jo condueixo i col·laboro (com a víctima) amb el programa Stop Accidents del RACC i em fa pena veure com es consciencia la joventut.

Bé, fill, això va per tu. Ja sé que ets només un número més en les estadístiques, però tingues per segur que, com molts fills i molts pares, mai podrem superar la ferida que queda a l'ànima.

La teva mare que t'estima.