L'actor i director s'havia presentat a les eleccions del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya amb un programa clar: fundar una acadèmia del cinema català per afavorir l'evolució dels premis creats per l'associació de cineastes, que en només set edicions han crescut de manera notable. La setmana passada va ser escollit com a president per unanimitat i ha trigat poc a posar fil a l'agulla: dijous a la tarda va reunir 45 professionals, creatius i tècnics del sector i van fixar uns primers estatuts per formalitzar legalment l'entitat. Entre els assistents hi havia directors (Cesc Gay, Albert Serra, Francesc Bellmunt, entre d'altres), actors (Sergi López, Abel Folk, Clara Segura...), productors (Jaume Roures, Jaume Ferrús, Julio Fernández...), guionistes (Lluís Arcarazo i Enric Gomà) i tècnics de diferents sectors (entre els quals destacaven els especialistes en efectes especials premiats amb oscars David Martí i Montse Ribé i el director de fotografia Tomàs Pladevall).
D'aquesta reunió en un cèntric hotel de Barcelona (res d'estrany: l'acadèmia estatal, sense anar més lluny, va néixer en un restaurant madrileny el 1985) en va sorgir una primera junta directiva presidida per Joel Joan i que té com a vicepresidents als esmentats Ferrús, Fernández i Gomà, i el director Santiago Lapeira. A més, el seu company Lluís Valentí exerceix de secretari; el productor Xavier Atance, de tresorer, i hi ha nou vocals més. També es va acordar que ara les diferents associacions de professionals hauran de debatre internament quines han de ser les condicions per formar part de l'acadèmia per després posar en comú els paràmetres exigibles als futurs acadèmics i redactar els diferents punts dels nous estatuts. Un dels quals, per exemple, ja està clar: tothom que hagi estat nominat a un dels grans premis cinematogràfics tindrà un lloc a l'AACCC.
Tot i que en un comunicat oficial s'apuntava com a objectiu assolir un miler d'afiliats (l'acadèmia estatal en té 1.173), Joel Joan va rebaixar ahir aquesta quantitat: «Potser mil és exagerat, però estic segur que el cinema català sí que té 500 professionals dignes de ser acadèmics.» Pel president de l'entitat, un cop s'hagin impulsat suficientment els premis Barcelona s'haurà de complir amb d'altres fites, com ara «donar espai i forma a les idees del sector, ser una plataforma de suport als creadors joves i de record dels clàssics i ser, en definitiva, un centre d'aglutinament de talent».
L'acadèmia –que previsiblement es finançarà amb la quota dels afiliats, tot i que podria rebre també ajuts privats i subvencions públiques– no vol prendre com a referent cap de les ja creades, com ara l'estatal o la gallega. «La idea és aglutinar els diferents sectors de l'audiovisual català en una estructura que dignifiqui les pel·lícules que es fan aquí», explica un altre dels seus fundadors, Albert Serra. El cineasta constata que «la major part dels films triomfadors a Madrid són d'aquí, però l'acadèmia estatal no és ni representativa ni prou sensible amb el cinema català». El creador d'Honor de cavalleria creu que l'AACCC pot oferir «molts beneficis i cap perjudici» i espera que també pugui potenciar «una manera alternativa de fer cinema».
)
