Honorable conseller::

sóc l'alcaldessa d'Ordis, un dels vora sis-cents cinquanta municipis de Catalunya que no arriben a 2.000 habitants, i he seguit de la vora tot l'enrenou que hi ha hagut amb això dels sous -o més ben dit, de les compensacions econòmiques– a càrrecs electes d'aquest tipus de poblacions, decret que promou el vostre departament amb l'objectiu de «dignificar» la feina d'aquests alcaldes. És ben cert que, malgrat que ja heu presentat el projecte en públic i que en el pressupost de la Generalitat d'enguany existeix la partida corresponent, el decret és un projecte i no s'ha debatut encara –o si de cas deu fer molt poc– en el marc de la comissió parlamentària corresponent. És per això que, conscient que la cosa pot millorar, m'atreveixo a dir en veu alta el que en penso, al marge d'acceptar la bona voluntat envers aquest col·lectiu que gestiona el 70% del territori de Catalunya encara que només aplega el 6% dels habitants. Prendré com a referència el meu municipi, conscient que els seus problemes són compartits per centenars d'altres.

El projecte de decret parla de compensacions econòmiques als càrrecs electes, que, en el cas d'un municipi com el meu, serien de 1.012,97 euros al mes per a dedicació exclusiva –això diu el projecte de decret–, quantitat de la qual s'hauria de deduir l'IRPF, mentre que la despesa de la Seguretat Social corresponent hauria de ser a càrrec de l'Ajuntament. El procediment serà –per sort– via subvenció, que demanarà només aquell qui la vulgui. Sé que hi ha matisos que el debat en la comissió corresponent o el desplegament del mateix decret pot aclarir, com és saber exactament en què consistirà aquesta «dedicació exclusiva», si es tracta només d'una expressió i el «sou» pot ser complementari o si es incompatible amb altres sous, i si és així, com, quan i de quina manera. Perquè, evidentment, un alcalde o una alcaldessa té sempre dedicació exclusiva, totes 24 hores del dia, encara que, per guanyar-se les garrofes, hagi de treballar sovint en una altra banda i en una altra cosa.

Però deixeu-me exposar la realitat d'un ajuntament petit, perquè, massa sovint i malgrat que som majoria en nombre –encara que agrupem pocs vots!–, no és té en compte des dels grans despatxos de les ciutats a l'hora de legislar, de decidir, de governar... Sí, ja sé que hi ha entitats supramunicipals que ens representen... o que ho intenten, perquè, quants representants de petits ajuntaments formen part dels seus òrgans de govern? Ben pocs, si és que n'hi cap, entre moltes altres coses perquè els electes d'aquests municipis ens ocupem de l'ajuntament en les hores lliures que ens permet la feina gràcies a la qual fem bullir l'olla i no ens en queda més, de temps, per anar a reunions extres que es realitzen, normalment, a Barcelona i en hores impossibles per a nosaltres.

Però concretem. Ordis –he dit que prendria el meu municipi d'exemple– té un pressupost ordinari que no arriba als 300.000 euros l'any. Descompteu-hi aquí l'enllumenat públic, el manteniment dels edificis com ara les escoles (llum, calefacció, neteja, desperfectes), el manteniment de camins rurals (una bona colla de quilòmetres!), el manteniment d'altres espais públics (jardins, pista poliesportiva), la neteja dels carrers i la recollida de les escombraries, el sou d'un secretari (dues tardes a la setmana) i d'un auxiliar i un agutzil a mitja jornada, les factures d'assessoraments de tècnics externs (arquitecte, enginyer) i la conservació de les festes i tradicions –em sembla que no em deixo res– i digueu-me quants cèntims queden per pagar el que correspon a la quota d'una Seguretat Social de 1.000 euros al mes.

Una altra qüestió. Imaginem per un moment que renuncio al meu lloc de treball habitual i accepto ser una alcaldessa mileurista dedicant-me exclusivament a l'alcaldia. Amb tot el temps per dedicar-m'hi, puc fer moltes coses... Puc? Perdó, volia dir que podria fer moltes coses si... Si tingués un pressupost més gran, per descomptat. Si tingués un bon equip de tècnics que donessin forma a tot allò sorgit d'una colla d'hores buscant solucions a necessitats. Si la qüestió administrativa no fos cada cop més complicada gràcies a –o per culpa de– les administracions més grans, les normatives, les lleis, els ciutadans i tot plegat, que exigeixen una bona colla de papers, de justificants, d'acords i de tot el que vulgueu, per bellugar una sola llamborda, i exagero a consciència sabent que no m'allunyo gaire de la realitat. Per dignificar la feina que es fa als municipis petits, no n'hi ha prou amb un decret i una assignació d'aquest tipus, senyor conseller. La dignificació d'aquesta feina hauria de passar, abans, per altres mesures. Una, i potser la més important, seria dotar les arques municipals d'allò que els correspon de manera directa i no a través de la tutela de les subvencions (si la memòria no em falla, als països nòrdics, per exemple, dels impostos dels ciutadans l'Estat torna directament als municipis unes tres quartes parts, mentre que a l'Estat espanyol –directament o a través del govern autonòmic–, el que es torna als ajuntaments no arriba ni a una quarta part dels impostos dels ciutadans...). Una altra seria facilitar i promoure la unificació de serveis tècnics i d'assessorament entre diversos municipis veïns. Tampoc no estaria malament que es tinguessin en compte els municipis petits de manera directa a l'hora de concretar qualsevol projecte que els afecti, protocol que no s'acostuma a fer de la manera adequada per aquests municipis. Un alcalde d'un poble petit és –en el món de la política del nostre país– l'últim mico. La dignitat dels càrrecs electes no la soluciona aquest decret que prepareu, senyor conseller. Ho sento. Si acceptés els 1.000 euros que oferiu, la meva decisió –a part de no solucionar els problemes que planteja la gestió de l'alcaldia– acabaria resultant una càrrega extra per al pressupost del municipi, obligat a pagar la corresponent quota de la Seguretat Social... De moment, i vist com es presenta la proposta d'aquest decret, em fa la impressió que la meva feina d'alcaldessa queda molt més «dignificada» no cobrant res, com fins ara.