Les mesures proposades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per garantir el subministrament d'aigua potable en l'horitzó del 2020 permeten augmentar aquest recurs en 220 hectòmetres cúbics l'any. Aquestes actuacions es basen en la construcció de dessalinitzadores, la millora de la xarxa, la recuperació d'aqüífers i la reutilització de l'aigua procedent de depuradora. Alguns d'aquests treballs ja s'han posat en marxa perquè el 2010 es disposi d'un increment de 120 hectòmetres cúbics més que es podrien incrementar fins a 160 l'any 2015.

El Col·legi d'Enginyers Industrials, però, considera que no n'hi ha prou i situa l'increment de garantia en 350 hectòmetres cúbics per al període entre el 2015 i el 2020. Entre els motius, el col·legi assenyala que la quantitat proposada per l'ACA no permetrà defugir els episodis de sequera, ja que si bé el volum màxim dels embassaments de les conques internes és de 694 hectòmetres cúbics, aquesta quantitat pot baixar fins als 195 o els 270 hectòmetres, tal com estableix el decret de sequera per marcar les primeres restriccions. «No som conscients de l'escassetat de recursos hídrics que hi ha a Catalunya», assenyalava ahir el responsable de l'informe, Josep Alabern. A més, i segons aquest expert, la necessitat de preservar els cabals de manteniment, l'evolució de la població –que hauria de preveure un increment fins als 10 milions de persones–, el turisme, les segones residències i l'increment de l'activitat econòmica requeriran que s'augmenti l'oferta d'aigua fins als 350 hectòmetres cúbics abans esmentats en contraposició als 220 hectòmetres que ha calculat l'ACA.

I l'increment d'aquest recurs només es pot obtenir a partir dels transvasaments. «Parlar de transvasaments no ens ha de fer por. Ha de ser una eina més de la política hidràulica», va dir Alabern, tot i que va remarcar que abans de transportar aigua d'una conca a una altra cal analitzar l'impacte ambiental que una actuació com aquesta pot provocar en la conca que cedeix. Per això considera que el més urgent és fer el transvasament de l'Ebre a través de la interconnexió de xarxes entre el sistema Ter-Llobregat i el Consorci d'Aigües de Tarragona per millorar la garantia i apostar pel transvasament del Roine com a mesura complementària a les directrius proposades per l'ACA, i encara més tractant-se d'una conca excedentària «on només s'utilitza el 4%». No descarten tampoc transvasar aigua del Segre al sistema Ter-Llobregat a través del pantà de la Llosa del Cavall.