dimarts, 19 de febrer de 2008
> Còmics en català
tomb de ravals
ANTONI VECIANA.
Un dels gèneres culturals més maltractats és el còmic. Sovint s'associa aquest tipus de publicació a l'àmbit infantil o adolescent. Generacions senceres han après a llegir en català amb el còmic europeu de Tintin o d'Astèrix, però després d'aquests o feien el salt a la literatura adulta o es perdien pel camí. No ha estat fins a l'arribada del manga, el còmic japonès, que ha fet que els joves continuïn llegint en català sigui quina sigui la seva primera llengua. Alguna ment lúcida va decidir que TV3 apostés pel manga quan no era un producte conegut i això ha fet que milers de joves el consumeixin en català amb tota naturalitat. Gràcies a l'èxit del manga les editorials s'atreveixen a publicar en català còmics d'altres tipologies. Un dels pioners va ser el Maus d'Art Spiegelman, premi Pulitzer que explica l'Holocaust jueu a través d'una història entre gats i ratolins. Però a poc a poc l'han seguit altres grans obres: el còmic iranià Persèpolis, darrerament la seva versió cinematogràfica ha estat guardonada a Canes; l'anglosaxó Watchmen, el primer de superherois que es tradueix al català; les històries de Torpedo, un gàngster sense escrúpols escrit a Catalunya als vuitanta però que fins ara no ha parlat en català; o el també clàssic de gènere negre Sin City. Són pocs però, com que les editorials només editen en català les obres mestres, tenim el consol de pensar que sempre que comprem còmics en català anem sobre segur.
|
