Des d'una certa perspectiva clàssica, Pozos de ambición –ridícula traducció de There will be blood (Hi haurà sang)– podria considerar-se com la típica succes story, el clàssic relat èpic basat en la lluita d'un personatge per assolir el somni americà i conquerir amb ell, la fortuna i el poder. En l'impressionant començament de la pel·lícula, trobem Daniel Plainview endinsant-se dins d'un pou solitari de Nou Mèxic i trobant l'or negre; en canvi, en les imatges finals el veiem amb la fortuna consolidada patint de la melancolia que sol acompanyar la solitud dels poderosos. Paul Thomas Anderson parteix d'una certa èpica per tal d'explicar-nos la lluita d'un home per assolir el somni americà. Reduir Pozos de ambición a la crònica d'un nou Charles Foster Kane –tal com ha assenyalat una certa crítica que no ha sabut com afrontar el film– és trair les pretensions de Paul Thomas Anderson. El director de Magnolia utilitza l'èpica americana, a partir del sentit més primitiu amb què l'afrontava un King Vidor, per tal de construir un relat tortuós en el qual la conquesta del somni americà es transforma en un relat sobre el pecat d'ambició i en el que la lluita del personatge contra els dimonis del capitalisme, acaba transformant-se en una lluita frontal contra dos enemics que frenen l'individualisme americà: el poder dels Déu i el poder dels homes. King Vidor acaba deixant pas a la follia d' Avarícia d'Eric Von Stroheim.
Des de les primeres escenes, el protagonista de la pel·lícula sap que per establir una ferida en el cor de la terra i trobar petroli ha de pactar amb el poder religiós. Ferir la terra equival a profanar allò sagrat, però, curiosament, en el món que descriu Paul Thomas Anderson allò que domina no és el transcendentalisme, sinó el costat més fosc de la religió, aquella que no entén allò natural com a essència d'allò diví, sinó que contempla el món com a temptació permanent i l'existència com una gran penitència. El capital i la religió no paren d'establir maquiavèl·liques aliances mentre es forja la història d'un home que per trepitjar l'altre necessita utilitzar la màscara. Plainview utilitza els enganys per sobreviure en un món de falsos profetes, de falsos germans i de falses paternitats. Per Paul Thomas Anderson el motor de la història americana no és altra que l'ambició, però aquesta porta cap a un individualisme cruel que es forja a partir de la destrucció sistemàtica de l'altre. Daniel Plainview sap que un cop gastades les màscares, ha de passar a destruir allò que estima i aniquilar la consciència religiosa que el destorba i el minimitza. El camí per arribar fins aquí, però, és tortuós i no para de moure's per unes terres turbulentes, per un univers en el qual la dona sembla no tenir possibilitat d'accés. L'èpica americana esdevé una èpica fosca, forjada per homes torturats i asexuals on l'avarícia i la misogínia esdevenen els grans pecats originals.
