dilluns, 18 de febrer de 2008
> La Unió Europea, punt de trobada
setmana europea
XAVIER FERRER.
+ Un cartell anuncia la independència de Kosova.
|
Sovint sembla que res no es mou, i menys en política; sembla que, passi el que passi, les hegemonies polítiques segueixen intactes. Ens venen que les situacions són permanents i que no es pot, o no convé, propiciar canvis, però la realitat econòmica i social, la realitat de la societat i de les persones, va evolucionant i va configurant situacions que fan distant la realitat política. En el cas de l'Estat espanyol, sembla que la Constitució sigui una peça inamovible, i el més curiós és que els que ho diuen són molts dels que, al seu moment, no la van votar. En el pla europeu, cal recordar, posem per cas, dues situacions: d'una banda, el desmembrament de l'URSS i de l'Europa de l'Est, que va provocar la creació d'estats com ara Estònia, Letònia, Lituània i Ucraïna, entre d'altres. I, d'altra banda, el desmembrament de l'antiga Iugoslàvia i el trist paper que hi va tenir la UE com a unitat política, que va fer necessària l'actuació dels EUA per trobar sortida a les massacres que es produïen en els territoris dels Balcans, que fins aquells moments ens semblaven com una única realitat política, social i ètnica. Llavors, vam veure que hi havia diverses realitats nacionals sota el nom de Iugoslàvia. El desenllaç, ja el coneixem tots, unes guerres tremendes, uns odis que només se superaran amb el pas de les generacions i uns nous estats sorgits dels enfrontaments. D'aquella situació, encara queda una peça per recol·locar, Kosova, per a la qual sembla, ara sí, que la UE té un projecte comú i que els estats membres no es presentaran dividits. La decisió no és fàcil, però tot indica que, juntament amb l'acord dels EUA, s'aposta per la independència, tot i la posició contrària de Rússia, de sempre aliada se Sèrbia. Veiem, doncs, que les situacions no són inamovibles, però també observem que els canvis no vénen per la disposició dels polítics, sinó per la pressió de la ciutadania. Observem també que, dels casos exposats, molts dels nous estats sorgits del desmembrament de l'URSS i de Iugoslàvia ja són membres de ple dret de la Unió Europea o van pel camí de ser-ho, fins al punt que l'estat que actualment ocupa la presidència del consell de la UE és Eslovènia, un estat que fa quinze anys formava part de Iugoslàvia i que avui és membre de la UE, disposa de l'euro i forma part de l'espai Shengen, fets que demostren que la política no és estàtica i, sovint, fins i tot, els canvis que es produeixen superen les previsions dels analistes. Així, veiem que la Unió Europea actua com a punt de trobada dels nous estats que van sorgint i, a més, actua de garantia democràtica d'aquests estats, que de vegades no estan del tot consolidats internament. D'altra banda, tard o d'hora la UE s'haurà de plantejar quin ha de ser el punt de trobada per a les realitats nacionals sense estat com ara Catalunya, Escòcia, Flandes i el País Basc. Si s'aconsegueix un encaix bo per a tots, segur que la UE en sortirà reforçada.
|
)
