Amb la independència, Kosova ha girat el full de l' statu quo insostenible en què estava des de feia gairebé deu anys. Ja és un fet, tenim un nou estat. Tot i les baixes temperatures i els carrers glaçats, les celebracions no han esperat declaracions oficials.

S'han venut milers de banderes albaneses, i dissabte a la tarda Pristina ja era una marea humana que aplaudia els cotxes que tocaven clàxons, amb ciutadans als capós i sostres onejant banderes albaneses i dels països «amics».

«Això és increïble, em recorda les imatges de la caiguda del Mur de Berlín fa vint anys», diu la Martine, una dona alemanya que fa tres anys que treballa per a la missió de les Nacions Unides a Kosova.

El personal de les Nacions Unides ha rebut instruccions molt clares de no participar en les celebracions per seguretat i qüestions de neutralitat de la institució, però sembla que és demanar massa que els expatriats no surtin al carrer a viure aquest ambient únic.

Les celebracions de dissabte consistien en desfilades de cotxes amb nens amb banderes americanes als sostres i fent el senyal de victòria amb les mans, i gent cridant «U-Ç-K», referint-se a la guerrilla que els anys 1998 i 1999 va optar per la lluita armada contra el règim de Milosevic. Ironies de la història, el líder d'aquest moviment és el primer ministre que ha portat Kosova fins a la independència.

El-Salem Bislimi és un exguerriller que ahir portava un jersei en què es podia llegir «Bye-bye, Serbia», i no parava de cridar per animar la multitud. Però la seva felicitat és limitada, perquè quan s'acabin les celebracions haurà de continuar buscant feina, com el 60% de la població kosovar. No serà fàcil estimular el creixement econòmic d'aquest estat. La comunitat internacional, amb la Unió Europea al capdavant, ha de ser ben conscient dels esforços que això demanarà durant bastants anys. El gran repte: Kosova aconseguirà ser un estat no tutelat i independent de l'ajuda exterior? El carrer Mare Teresa de Pristina s'ha convertit en el centre de la celebració. Fins ben entrada la matinada de dissabte, grups de joves kosovars cridaven eslògans a favor del nou estat. No era difícil sentir trets enlaire de celebració, una pràctica que les autoritats han insistit que s'eviti però difícil de controlar per a una població que majoritàriament encara està armada. Diumenge, des de ben d'hora al matí, el poble continua la celebració al carrer Mare Teresa, on s'han muntat taules en què es repartirà menjar i beguda als milers de ciutadans que s'hi concentrin. Durant tot el dia, al carrer se sentirà música tradicional. A la tarda ja es prepara el gran escenari on a la nit s'ha de fer un concert després de la declaració d'independència. El poble crida: «Independència», «Kosova», «Hashim Thaçi». La premsa local omple portades amb fotos de Rugova i de la bandera albanesa, i el diari Express va més enllà i titula « Fuck YU » a la portada, en referència a Iugoslàvia, acompanyat de fotos de Tito i Milosevic.

El poble disfruta, avui és el seu dia, i el gran repte de futur queda pendent per a un altre dia. Avui no toca: felicitats, Kosova!