La cantant catalana Núria Piferrer ha entrat tan a fons en el personatge de la intèrpret de fado Névoa que ja l'han presentada en algun festival com a artista portuguesa. Però Névoa ha sabut deixar clar des de fa temps que no és una còpia de res, ni tampoc una curiositat anecdòtica més o menys simpàtica. La cantant ha interioritzat durant anys els codis de la cançó de les tavernes de Lisboa, fins que ara s'ha deixat anar amb un quart disc, Entre les pedres i els peixos, on llueix discurs propi i una personalitat artística en creixement. Prou segura i madura com per cantar fados en català.

El nou repertori de la vaporosa Névoa sona ric i ple de matisos. Embolcallada en un trio de guitarra portuguesa, guitarra i contrabaix, la vocalista ha triat i remenat en el grapat de melodies i variants que conformen el corpus tradicional del fado, i hi ha aplicat després les seves lletres, en uns casos, i els textos de poetes i amics, en altres. Com a lletrista, Névoa mostra una habilitat extraordinària per encabir emocions en versos heptasíl·labs (especialment emocions relacionades amb abandonaments i desamors) i per cosir la música amb les paraules. I pel que fa a les adaptacions d'altres autors, ha donat noves formes suggeridores a textos com ara les Vinyes verdes, de Josep Maria de Sagarra; Tinc una pena, d'Enric Casasses (també musicada recentment pel valencià Miquel Gil), i l'especialment aplaudida No te quiero, una lletania escrita per Pablo Neruda quan, segons va explicar la cantant en pla didàctic, l'escriptor xilè va haver escoltat en directe Amália Rodrigues.

Una noia que no ha nascut enlloc Una altra de les cançons destacades és el desencantat Fado de cendra, amb lletra signada ni més ni menys que per Gabriel Sampol, traductor al català del Llibre de desassossec de Fernando Pessoa. Névoa va aprofitar per explicar que aquesta és la seva obra de capçalera. I deu ser del refinat escriptor lisboeta que li ve a Núria Piferrer el gust pels heterònims i les identitats múltiples: Piferrer va inventar-se Névoa (una noia que no ha nascut enlloc i que un bon dia arriba a Lisboa i s'enamora del fado) i ara Névoa canta amb la veu d'Ofèlia, (la desgraciada xicota de Hamlet que va morir ofegada i dement).