El setè camió, d'Assumpta Montellà, és, des de fa uns mesos, a les llistes de llibres més venuts a les llibreries catalanes. Montellà explica, basant-se en una recerca exhaustiva de documents i testimonis, com una nit de febrer de 1939, amb les tropes de Franco trepitjant-los els talons, un comboi de set camions evacuava els últims tresors de la República (aleshores presidida per Juan Negrín), que durant els darrers mesos de guerra havien estat ocults a la mina Canta de la Vajol. El documental El tresor del setè camió, emès al canal 33 el gener passat, també ha contribuït a fer créixer l'interès per aquest tema.

Miquel Giralt, exalcalde del poble, és el propietari de l'edifici i dels terrenys on hi ha la Canta. Va ser concessionari de l'explotació, dedicada a l'extracció de talc, fins l'any 1994, quan va haver de tancar. Des de llavors viu una situació d'aquelles rocambolesques. «La part del subsòl és de l'Estat, però si algú hi entra me'n fan responsable a mi perquè el terreny és meu», explica Giralt, que té l'assumpte en mans d'advocats perquè troba injust que se li encolomi una responsabilitat que, segons entén, no li pertoca.

La situació s'ha vist agreujada per la peregrinació cada cop més important de curiosos que volen veure l'indret on la història diu que va estar amagat l'or de la República. «No fa gaires dies van arribar quatre autocars i després d'intentar entrar-hi fins i tot em van regalar un cadenat perquè el que hi havia estava esbotzat», comenta Giralt, que finalment ha posat l'assumpte en mans dels Mossos perquè no passi cap desgràcia.

El propietari de l'entorn va explicar ahir que «la policia ja s'ho ha vingut a mirar i ha precintat l'accés a la mina», i de tant en tant hi envien agents a fer la ronda.

Tot i ser d'un gran valor històric, de moment no hi ha cap projecte per fer visitable aquest espai, de manera que l'interior no és accessible perquè hi ha un perill evident de despreniment de rocs i fustes. Entre la boca d'accés i la mítica sala cuirassada on es va guardar el patrimoni republicà hi ha uns 200 metres de distància en línia recta, al mateix nivell de terra però amb un traçat de galeries sinuós i a les fosques. Malgrat tot, no són pas poques les persones que darrerament s'han aventurat a entrar-hi. Miquel Giralt confia que, amb el precinte i la senyalització que s'hi ha posat, els visitants facin bondat, tot i que no pot evitar el neguit que li causa la responsabilitat en cas que algú hi prengui mal.