El director del Llull considera que aquests resultats no són gaire «normals», ja que no passa sovint que un esdeveniment d'aquestes característiques acabi sortint menys car que el que s'havia pressupostat. Els 12,1 milions d'euros procedien del Departament de Vicepresidència (6,7 milions d'euros), el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç (4,8 milions), l'Institut d'Estudis Baleàrics (500.000 euros), el govern d'Andorra (30.000 euros), patrocinadors diversos (364.000 euros), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (78.000 euros) i el Departament de Cultura (98.500 euros).

Les xifres presentades sobre la fira de Frankfurt van ser valorades satisfactòriament pel conjunt de grups parlamentaris a excepció del PP. La diputada de CiU Carme Vidal, però, va retreure que si l'èxit ha estat tan «apoteòsic», no va ser així com es va poder veure en l'acte de cloenda al TNC. Segons la diputada, això demostra que la fira va deixar «un gust agredolç». Així mateix va apuntar que, tot i que la fira va complir el seu paper d'aparador de la cultura catalana, no s'ha aconseguit «una veritat científica» sobre el fet que la literatura catalana és aquella que s'escriu en català i no en castellà, «ja que qualsevol literatura pertany tan sols a la llengua en què és escrita». El popular Rafael López va reprendre aquest argument per criticar el concepte «reduït» que té el govern de la cultura catalana: «Els escriptors catalans que escriuen en castellà se'ls tracta com si fossin estrangers en la seva pròpia terra.» López va afegir que la fira només ha quedat com una «foto de polítics» i no com una «foto d'artistes i escriptors». En aquest sentit pensa que la gestió de la cultura catalana a Frankfurt va ser «nefasta»: «Era una oportunitat de donar una imatge de la cultura real de Catalunya, i només s'ha entrat en polèmiques estèrils, partidistes, traint el perquè de tot plegat.»

53 TRADUCCIONS