| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dijous, 14 de febrer de 2008
>

L'educació en vaga

La vaga convocada per avui es fa perquè el professorat, que és qui haurà d'aplicar la nova llei, i a qui es fa gairebé únic responsable d'aconseguir millorar els resultats del nostre alumnat, és qui hi està més en contra

tribuna
Psicòloga. Professora de secundària. Portaveu d'USTEC-STEs


ROSA CAÑADELL..

Avui dijous tots els sindicats de l'educació pública han convocat una vaga que es preveu que serà força majoritària. El professorat no farà classe per exigir al conseller la retirada de les bases per una llei d'educació a Catalunya. L'última aturada a l'educació va ser també en contra d'una llei, la LOCE del PP, a l'any 2002.

Aquesta propera vaga està omplint els mitjans de comunicació de declaracions i contradeclaracions, des de tots els àmbits: el Departament d'Educació, els «intel·lectuals» teòricament entesos en la matèria, els pares i mares, els directors/es dels centres, i els mateixos sindicats. Curiosament, el professorat, que és qui haurà d'aplicar la nova llei, i a qui es fa gairebé únic responsable d'aconseguir millorar els resultats del nostre alumnat, és qui hi està més en contra. Hi ha cap raó que ho expliqui?

Últimament, tot coincidint amb la proposta d'aquesta nova llei, han sortit tota mena d'informes (PISA, Fundació Bofill, etc.) en els quals s'analitzen moltes coses, però el que més n'ha transcendit és que el nivell escolar dels nois i noies de Catalunya no és l'adequat i que fa falta millorar-lo. Els informes, però, també assenyalen altres qüestions: els baixos pressupostos que Catalunya destina a educació, el nombre excessiu d'alumnat a les aules, el petit percentatge d'escola privada que tenen la majoria de països amb bons rendiments escolars, la concentració de l'alumnat amb més dificultats als centres públics, i moltes altres qüestions. Però en cap d'aquests informes es demostra que el model de gestió privada millori la qualitat de l'educació ni els resultats escolars.

Canvi de gestió

Per què, doncs, el nostre conseller proposa una llei basada, sobretot, en un canvi de gestió en els centres públics? Aquesta és la gran incògnita i la causa principal de l'oposició dels docents. De fet, és una llei que no parteix de cap anàlisi pedagògica, que no fa cap diagnòstic de les necessitats, ni proposa cap mesura de millora. La llei parla només de gestió i de privatització, proposa un model d'escola-empresa i una organització jeràrquica dels centres educatius, obre vies de gestió privada dels centres públics i prioritza l'oferta dels centres concertats. Tot plegat implica una progressiva privatització de l'educació, un augment de la desigualtat entre els centres i una desregularització de les condicions laborals del professorat.

El professorat no vol una direcció privada ni una direcció autoritària, i no vol tampoc que els centres educatius s'organitzin amb criteris empresarials. El professorat vol mitjans per treballar en condicions a l'aula, vol la desmassificació de les aules, vol més professorat per atendre l'alumnat amb dificultats, i vol també el reconeixement social i econòmic de la seva feina. I ho vol perquè sap que aquestes són les mesures que faran que els nois i noies d'aquest país puguin aprendre més i millor. El professorat sap que una gestió privada no millora res, ans al contrari, i n'està convençut perquè sap què està passant amb tots els serveis que progressivament s'han anat externalitzant (llars d'infants, serveis socials, sanitat...) I sap, també, que perquè funcioni un centre es necessita treballar en equip, compartir un projecte comú amb altres professionals i aprendre de les experiències d'altres centres. El professorat dels centres públics fa temps que té projectes i que s'adapta a les necessitats de l'alumnat, el que no té són els recursos pedagògics, materials i de formació per tirar endavant aquests projectes.

Més desigualtat

I això ho saben no solament els docents sinó també tots aquells que s'han molestat a mirar els resultats que obtenen els països on s'està aplicant aquest model (Gran Bretanya, Bèlgica, EUA), en els quals no solament no han millorat l'educació, sinó que han creat molta més desigualtat. Així doncs, els i les mestres, els professors i les professores, deixaran de treballar i es manifestaran per defensar un model d'escola pública, democràtica, laica i de qualitat per a tothom, com també unes condicions de treball que no depenguin dels interessos econòmics de les entitats privades, ni d'una direcció jeràrquica i autoritària.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.